Les ciutats dels víkings

Helen CLARKE - Björn AMBROSIANI, Towns in the Viking Age, Leicester University Press, Londres, 1995 (primera edició: 1991), 210 pàgs.

Contingut: 1. Introducció. 2. Les ciutats de l'Europa del nord-oest després de la fi del segle VII. 3. Les ciutats de l'Europa del nord-oest als segles VIII i IX. 4. Les ciutats a la terra natal dels víkings. 5. Els víkings a Bretanya. 6. Ciutats a les terres eslaves i bàltiques. 7. Ciutats del nord, de l'est i de l'oest: estructura física i economia. 8. Qüestions actuals i treballs futurs.

Podem completar la lectura d'aquest llibre (que inclou nombroses il·lustracions, mapes i dibuixos) amb la visió del web: http://www.pbs.org/wgbh/nova/vikings/village.html on es reconstrueix una població víkinga.

Excavar una casa senyorial de l'any 1000

Michel COLARDELLE - Eric VERDEL, Chevaliers-paysans de l'an mil au Lac de Paladru, Éditions Errance, París, 1993, 120 pàgs.

Llibre ben il·lustrat sobre els resultats de l'excavació d'una casa senyorial de l'any 1000 i sobre els objectes que s'hi trobaren. Es poden consultar els webs: http://www.museelacdepaladru.com/fr/musee/an_mil.htm
i http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/charavines/fr/index.html

Del món romà a l'alta edat mitjana: aportacions arqueològiques

Neil CHRISTIE (ed.), Landscapes of Change. Rural Evolutions in Late Antiquity and the Early Middle Ages, Ashgate, Aldershot, 2004, 324 pàgs.
Inclou treballs de N. Christie (Paisatges de canvi a l'Antiguitat tardana i a l'alta edat mitjana: Temàtiques, orientacions i problemes), S. Scott, A. Chavarría Arnau (Interpretar la transformació de les villae de la romanitat tardana: el cas d'Hispània), P. Arthur (Del vicus al poble: paisatges italians, 400-1000 dC), A. Leone i D. Mattingly, G.D.R. Sanders, W. Bowden i R. Hodges, A. Poulter, P. Périn (L'origen del poble a la Gàl·lia a l'alta edat mitjana), K. Dark i H. Hamerow.

Comerç i troballes arqueològiques

Tim PESTELL - Katharina ULMSCHNEIDER (eds.), Markets in Early Medieval Europe. Trading and 'Productive' Sites, 650-850, Windgather Press, Londres, 2003, 304 pàgs.

Aquest llibre mostra com les noves troballes fetes pels arqueòlegs i pels que disposen de detectors de metalls han transformat els coneixements que tenien de l'economia de l'alta edat mitjana. Fins fa poc temps, hom considerava que els grans emporia del litoral, com Dorestad o Hamwic, eren una peça clau en la distribució del comerç i en la vida econòmica dels francs i dels anglosaxons. La identificació recent de jaciments 'productius' i la detecció i anàlisi de les monedes trobades han mostrat com l'intercanvi econòmic i cultural també tenia importància en una munió de llocs situats en molts casos terra endins, lluny de la costa.

Estat, poder, societat, pobles i intercanvis a l'alta edat mitjana

Chris WICKHAM, Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400-800, Oxford University Press, Oxford, 2005, 990 pàgs.

Contingut: I. Estats. Geografia i política. La forma de l'estat. II. Estructures de poder aristocràtic. Aristocràcies. Governar la terra. Colapse polític i construcció de l'estat al Nord d'Europa. III. Pagesies. Pagesos i societats locals: estudis de cas. Establiments de població rurals i societats de poble. La societat pagesa i els seus problemes. IV. Xarxes. Ciutats. Sistemes d'intercanvi. Conclusions generals. Bibliografia.

Reconstruir els pobles de l'alta edat mitjana

Marco VALENTI, L'insediamento altomedievale nelle campagne toscane. Paesaggi, popolamento e villaggi tra VI e X secolo, All'Insegna del Giglio, Florència, 2004, 162 pàgs.

Índex: El vilatge de l'alta edat mitjana: invisibilitat social i labilitat arqueològica (per Riccardo Francovich). I. La problemàtica. II. El mètode de la recerca: entre la prospecció i l'excavació. III. L'estructura del poblament. IV. Urbanística i transformació del poblament. V. Establiments de població i gestió de la terra, des de l'edat llombarda fins a la carolíngia. VI. Conclusions.

Obra acompanyada de magnífiques reconstrucions dibuixades, com la de la coberta (Poggibonsi, espai dominical) o la figura 54 (Montarrenti de 650 al 750 i als segles IX i X.

Quan Europa era diversa

Julia M. H. SMITH, Europe after Rome. A New Cultural History 500-1000, Oxford University Press, Oxford, 2005, 384 pàgs.

Aquest llibre ofereix una valoració de l'alta edat mitjana com a un període dinàmic i formatiu de la història d'Europa. S'hi assenyala d'una manera especial la gran varietat d'experiències i de percepcions que podem trobar en aquests segles de després de la fi del món romà. L'autora combina la història cultural, amb els estudis regionals i amb la història de gènere. Les diferències entre les diverses regions europees, la natura del poder i el llegat de Roma són alguns dels temes centrals, analitzats amb relació a tot Europa, des d'Escòcia i Escandinàvia, fins a Hongria i fins a la Península Ibèrica i Itàlia. Hom subratlla la importància de conèixer aquests segles per entendre els orígens del pluralisme i de la diversat europees.

Contingut: Introducció. Fonaments. 1. Parlar i escriure. 2. Viure i morir. Afinitats. 3. Amics i parents. 4. Homes i dones. Fonts. 5. Treball i senyoria. 6. Obtenir i donar. Ideologies. 7. Reialesa i cristiandat. 8, Roma i els pobles d'Europa. Epíleg.

Vilatges i poblament a l'Europa septentrional

Helena HAMEROW, Early Medieval Settlements. The Archaeology of Rural Communities in North-West Europe 400-900, Oxford University Press, Oxford, 2002, 225 pàgs.

En un període en què les fonts escrites són molt escasses, l'arqueologia passa a tenir un paper fonamental a l'hora de comprendre els "petits móns" de les comunitats altmedievals. L'estudi de Hamerow, molt ben il·lustrat, ofereix una primera visió panoràmica i una síntesi del conjunt de coneixements, que creix molt ràpidament, que hom té sobre els establiments de població al nord-oest d'Europa. Índex: 1. Comunitats rurals a l'Europa de l'alta edat mitjana: aproximacions arqueològiques i estructures. 2. Cases i famílies. L'arqueologia dels edificis. 3. Estructura del poblament i espai social. 4. Terra i poder: els establiments de població en llur context territorial. 5. Les forces productives: les collites i la ramaderia. 6. Centres rurals, comerç i producció no agrícola. 7. Epíleg: trajectòries i moments decisius.

Les dones a l'alta edat mitjana

Lisa M. Bitel, Women in Early Medieval Europe, 400-110o, Cambridge University Press, Cambridge, 2002, 326 pàgs.

Com diu l'autora, aquest llibre no és ben bé una història de les dones, sinó una història de l'alta edat mitjana feta a través dels ulls de les dones. La majoria dels llibres sobre les dones medievals centren l'atenció en temes com la família i el matrimoni, el treball femení, les reines o l'status de les dones. Aquest llibre combina allò que coneixem, fruit de l'àmplia historiografia que ja hi ha sobre les dones, amb una recerca original dins el context del corrent historiogràfic tradicional. L. Bitel hi utilitza els pocs documents fets per dones, juntament amb els testimonis arqueològics, artístics i els documnts escrits pels homes per poder parlar de les dones, de llurs experiències i idees i de les relacions que tenien amb els homes. Índex: 1. Gènere i paisatges. 2. Invasions, migracions i reines bàrbares. 3. La teoria i la pràctica de la religió. 4. Sobreviure amb els parents, el matrimoni i la maternitat. 5. L'arrencada: mobilitat i oportunitats econòmiques. 6. Conclusió: dones famoses d'abans i de després de l'any 1000.

Importància de l'arqueologia

Gian Pietro BROGIOLO - Alexandra CHAVARRIA ARNAU, Aristocrazie e campagne nell'Occidente da Costantino a Carlo Magno, All'Insegna del Giglio, Florència, 2005, 190 pàgs.

Tal com assenyalen els autors, en aquest llibre s'intenta de posar en relació els canvis esdevinguts en la cultura material, registrats sobretot a partir de l'arqueologia, amb diversos factors concrets: a) la fi de la villa i de la villa society, b) la militarització del territori, c) el paper de l'Església. Tanmateix, també podem seguir altres vies en les nostres recerques, com, per exemple d) la capacitat que té el món rural de produir uns excedents destinats als central places o llocs centrals, e) els canvis físics del clima i del paisatge. En aquest volum, les transformacions esdevingudes al món rural són interpretades a la llum del debat historiogràfic obert sobre la fi de l'Imperi romà i el naixement dels regnes bàrbars a l'Occident europeu. Índex: 1. Introducció. 2. La propietat agrària tardoantiga. 3. Pobles i villae tardoantigues. 4. La fi de les villae. 5. Els castells. 6. Els establiments bàrbars al món rural. 7. Cap a un nou aspecte del món rural. 8. Esglésies, aristocràcia i establiments de població. 9. Conclusions: el món rural després de la fi de l'Imperi d'Occident. Bibliografia. Índex de noms i de llocs. Cronologia.

Una època cada vegada menys fosca

El coneixement que tenim de l'alta edat mitjana fa que cada vegada sigui una època menys "fosca". Aquest fet és degut tant a un augment del nombre de recerques dutes a terme al llarg dels darrers anys, com a una diversificació de les fonts emprades.

Amb aquest bloc presentaré i comentaré bibliografia sobre els segles altmedievals, que s'estenen des de la fi del món romà fins a l'edat mitjana central. Aquesta informació és destinada als alumnes de l'assignatura Edat Mitjana I i a totes aquelles persones que estiguin interessades en conèixer l'alta edat mitjana, segles en què es crearen moltes de les bases del món actual (llengua, cultura, mentalitat col·lectiva, paisatge rural i urbà, institucions polítiques i adminitratives, religió, etc.).