19.6.09

La transició de l'alta edat mitjana a Catalunya, Aragó i el País Valencià


Philippe SÉNAC (ed.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'Al-Andalus (VIe-XIe siècle): la transition, Villa2, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2007, 326 pàgs.
Aquest volum publica les actes d'un col·loqui celebrat a Saragossa l'any 2006. La finalitat d'aquest congrés fou aportar informaciò amb relació a la transició de l'Antiguitat Tardana i l'edat mitjana pel que fa a la conca de l'Ebre. D'una manera especial, s'hi estudia la decadència de les villae i l'aparició d'unes noves formes de poblament d'ençà dels segles VI i VII. Així mateix, s'estudia l'impacte provocat per la conquesta àraboberber del segle VIII i el renaixement del món urbà als segles IX i X. Inclou treballs de Laurent Schneider, André Constant, Rémi Marichal i Ph. Sénac (sobre la ciutat de Ruscino, Castell-Rosselló, a la Catalunya del Nord, en època musulmana), de J.A. Faro, Josep M. Salrach (sobre el món rural i la ciutat a la Catalunya carolìngia), de Carme Alòs, Anna Camats, Marta Monjo i Eva Solanes (sobre Balaguer andalusí), de M. Paz de MIguel, de J. J. Bienes, de M-B. Mounier, de C. Laliena, J. Ortega i J.A. Benavente, de Pierre Guichard, de Sonia Gutiérrez i de Pierre Guichard, que en fa la conclusió.

12.2.09

Les aportacions de l'arqueologia a França


Isabelle CATTEDDU, Archéologie médiévale en France. Le premier Moyen Âge (Ve-XIe siècle), La Découverte, París, 2009, 178 pàgs.
Després de la publicació del volum dedicat a la baixa edat mitjana (2008), ara ha aparegut el volum en què s'estudien els primers segles medievals. Tal com s'assenyala al llibre: Des dels anys 90, l'arqueologia ha renovat els coneixements [sobre l'alta edat mitjana] gràcies a les excavacions preventives, que han permès d'estudiar paisatges i hàbitats en relació amb unes grans superfícies. Això ens permet de tenir una altra imatge d'aquesta primera edat mitjana. Allà on veiem uns camps abandonats, hi trobem un espai rural ple de dinamisme i amb una gran diversitat de llocs de poblament. En un context de fusió d'herències culturals i de noves aportacions, els cristianisme suscita una reestructuració de l'espai urbà i capgira així mateix les pràctiques funeràries. Veiem davant nostre, en aquests "anys foscos", unes cases de terra i de fusta, una agricultura dinàmica, l'explotació del bosc, una ramaderia diversificada, uns rius aprofitats i unes tècniques artesanals riques. Índex: 1. L'hàbitat d'una societat rural. 2. Uns paisatges i uns homes. 3. Recursos, tècniques i produccions. 4. Circulació i comunicació. 5. De la civitas antiga a la ciutat medieval. 6. Uns morts molt loquaços. Amb un apartat dedicat a les aportacions de l'arqueologia a la salut i al clima.

11.9.08

Els bàrbars i Roma


Jean-Jacques AILLAGON (ed.), Roma e i Barbari, Palazzo Grassi - Skira, Venècia - Milà, 2008, 694 pàgs.
Catàleg de l'exposició que se celebra al Palazzo Grassi venecià. Inclou sis grans apartats, molt ben il·lustrats, amb relació a cadascun dels quals hi ha nombrosos estudis. Introducció: Els bàrbars i Roma. I. Roma i els bàrbars. Identitat, representació, intercanvi i enfrontament (I-III segle d.C.), II. Crisi i transformació de l'Imperi. Cap a un Imperi cristià (251-376 d.C.), III. Les invasions i la fi de la frontera occidental. IV. La formació dels regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), V. Religions, societat i cultura als regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), VI. L'Europa carolíngia i els nous pobles (segles VIII-X d.C.). Podem destacar d'una manera especial els magnífics onze grans mapes que hi ha a les pàgines introductòries. Al final del volum hi trobem un elenc de les obres exposades. Podeu consultar: http://www.palazzograssi.it/roma/teaser_roma.htm

12.5.08

Llengua i pobles a Europa a l'alta edat mitjana


Michel BANNIARD (ed.), Langages et peuples d'Europe. Des identités romanes et germaniques (VIIe-XIe siècle), CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2002, 269 pàgs.
Com s'afirma a la contracoberta: Quin nom es va donar als canvis esdevinguts a l'agricultura a Catalunya vers l'any 1000? Quines mans van gravar les primeres runes al nord d'Europa? D'on provenien els noms que rebia el poble basc a la fi de l'antiguitat? Per què el fet d'escriure les paraules tal com hom les pronunciava va provocar una revolució mental a l'època carolíngia? Aquest llibre ens mostra la importància de la interdisciplinarietat, de la relació entre els historiadors i els lingüistes. Inclou un pròleg de M. Banniard i estudis de E. Andrieu, M. Banniard, Pierre Bonnassie (sobre les novetats lingüístiques i els canvis econòmico-socials a Catalunya als segles IX-XI), H. Débax (sobre la llengua dels juraments fets al Llenguadoc al segle XI), G. Hasenohr, D. W. Lacroix, J. J. Larrea (sobre la identitat basque a l'alta edat mitjana), C. Lauranson-Rosaz (sobre la identitat dels habitants d'Alvèrnia als primers segles medievals), M. Richter, L. Schosler, M. van Uytfanghe (sobre la situació als confins de la romanitat i del món germànic al segle VIII) i R. Wright.

4.3.08

Vers una arqueologia medieval europea


James GRAHAM-CAMPBELL amb Magdalena VALOR (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD, Aarhus University Press, Aarhus, 2007, 479 pàgs.
Contingut: 1. L'arqueologia medieval a l'inici del tercer mil·lenni. Recerca i ensenyament. 2. Pobles i entorns. 3. Establiments de població al món rural. 4. Ciutats. 5. La cultura de fer els habitatges. 6. Aliments. 7. Tecnologia, artesanat i indústria. 8. Cultura material i vida quotidiana. 9. Viatges i transport. 10. Comerç i intercanvis. 11. Fortificacions. 12. L'exposició del poder secular. 13. Religions. 14. Construccions religioses. 15. Vida, mort i memòria.
Com assenyalen els editors, aquesta obra intenta aclarir el desenvolupament de les diferents cultures i l'existència de les diverses característiques regionals. S'intenta contraposar un procés d'europeïtzació i d'un desenvolupament tecnològic comú, amb les diferències que hi havia d'una banda a l'altra del nostre continent, des d'Islàndia fins a Itàlia i des de Portugal fins a Finlàndia. Cal dir, amb tot, que ni Catalunya, ni Mallorca, ni Barcelona, ni Rosselló, ni Lleida... no s'esmenten cap vegada; només trobem un sol esment de València, amb relació als molins. Tot i algunes mencions d'Itàlia i del món andalusí, el pes de l'Europa septentrional hi és molt important.

4.12.07

Un atles dels víkings i de llur món


John HAYWOOD, The Penguin Historical Atlas of the Vikings, Penguin, Londres, 1995, 144 pàgs.
Atles format per sis parts: I. Els orígens dels víkings. II. Escandinàvia en el temps dels víkings. III. Les ràtzies dels víkings. IV. La saga de l'Atlàntic del Nord. V. Els víkings a l'est. VI. Les transformacions dels víkings. Inclou més de 60 mapes en color i unes 80 fotografies. Malgrat tractar-se d'una obra de divulgació, cal destacar el detall i la claredat dels seus mapes (com, per exemple, el de la pàg. 73, dedicat a Irlanda). Hi ha una aproximació a la vida quotidiana, a partir dels resultats de les excavacions arqueològiques (Vorbasse,Kaupang, Hedeby).

12.9.07

Els gots: abans i després de les invasions. L'aportació de l'arqueologia



Peter HEATHER, The Goths, Blackwell Publishers, Oxford, 1996 (1998), 358 pàgs.
Índex: 1.El problema gòtic. I part. A la recerca dels gots. 2. De la mar Bàtica a la mar Negra. 3. Els regnes del segle IV. II part. Gots, huns i romans. 4. La revolució dels huns. 5. Gots i romans: refer el món dels gots. 6. La transformació dels gots 376-484. III part. El regne dels gots. 7. El primer estat gòtic. 8. Ostrogots a Itàlia: regne i imperi. 9. La crisi del segle VI i després. 10. Símbols, mecanismes i continuïtats.
Uns quants webs relacionats amb aquest tema:
http://en.wikipedia.org/wiki/Goths
http://en.wikipedia.org/wiki/Wielbark_Culture
http://en.wikipedia.org/wiki/Chernyakhov_Culture
http://www.muzarp.poznan.pl/archweb/gazociag/title5.htm
http://www.hp.uab.edu/image_archive/ujg/ujgp.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_visigots_a_Catalunya
http://www.acs.ucalgary.ca/~vandersp/Courses/texts/jordgeti.html