Conèixer el poblament altmedieval a la península Ibèrica mitjançant mètodes arqueològics

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del hábitat rural en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2009, 184 pàgs.
El dia 1 de maig de 2007, en aquest mateix bloc, feia referència a l'edició del llibre de G. P. Brogiolo i d'A. Chavarria dedicat a estudiar les aportacions molt notables que hi ha hagut al llarg dels darrers anys en l'estudi de la societat medieval mitjançant mètodes arqueològics. Ara faig referència a un llibre amb unes característiques semblants, que centra, però, el seu interès només en la Península Ibèrica. Com assenyala l'autor: "En l'àmbit peninsular, l'arqueologia ja proporciona unes evidències fiables que permeten de donar un tomb a la visió que teníem del món rural tardoantic i altmedieval hispànic."
Índex: I. El final de les villae. II. Més enllà de les villae. Altres formes d'ocupació rural. III. Propostes interpretatives sobre l'hàbitat rural altomedieval: el debat sobre l'origen del vilar (aldea). IV. Més enllà de la madina: els husun, una forma majoritària d'ocupació rural a al-Andalus? Conclusió. El final del sistema de poblament d'època romana i la gestació de la xarxa de pobles altmedieval.

Un llibre fonamental sobre l'alta edat mitjana

Chris WICKHAM, The Inheritance of Rome. A History of Europe from 400 to 1000, Allen Lane - Penguin Books, Londres, 2009, 651 pàgs.
La idea que amb la decadència de l'imperi romà Europa va entrar en una llarga 'edat fosca' ja ha estat rebutjada per part de molts historiadors. Un món tan profundament marcat per Roma i on es desenvoluparen societats tan remarcables com els imperis bizantí, carolingi o otonià no és possible que no tingui un pes fonamental en la història europea. Un període on trobem pobles com els gots, els francs, els vàndals, els bizantins, els àrabs, els anglosaxons o els víkings, que s'expandeixen, es mouen o s'estableixen, ha d'ésser fonamental per conèixer el nostre present i a nosaltres mateixos.
Contingut: 1. Introducció. Primera part: L'imperi romà i seu enfonsament, 400-550: 2. El pes de l'Imperi. 3. Cultura i creença en el món cristià romà. 4. Crisi i continuïtat, 400-550. Segona part: L'occident post-romà, 550-750. 5. La Gàl·lia i la Germània merovíngies. 6. Els regnes de la Mediterrània occidental: Hispània i Itàlia. 7. Reis sense estats: Britània i Irlanda. 8. Actituds post-romanes: cultura, creença i etiquette política. 9. Riquesa, intercanvi i societat pagesa. 10. El poder del visual. Tercera part: Els imperis de l'Est, 550-1000. 11. La supervivència de Bizanci. 12. La cristal·lització del poder polític àrab. 13. La renaixença bizantina. 14. Del Bagdad abbàssida a la Còrdova omeia. 15. L'estat i l'economia: les xarxes d'intercanvi a l'est de la Mediterrània. Quarta part: L'Occident carolingi i post-carolingi, 750-1000. 16. El segle carolingi, 751-887. 17. Intel·lectuals i polítics. 18. Els estats successors del segle Xè. 19. L'Anglaterra 'carolíngia', 800-1000. 20. L'Europa exterior. 21. Aristòcrates entre el món carolingi i el món 'feudal'. 22. La pagesia 'engabiada' (caging), 800-1000. 23. Conclusió: tendències en la història europea, 400-1000.

La transició de l'alta edat mitjana a Catalunya, Aragó i el País Valencià

Philippe SÉNAC (ed.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'Al-Andalus (VIe-XIe siècle): la transition, Villa2, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2007, 326 pàgs.
Aquest volum publica les actes d'un col·loqui celebrat a Saragossa l'any 2006. La finalitat d'aquest congrés fou aportar informaciò amb relació a la transició de l'Antiguitat Tardana i l'edat mitjana pel que fa a la conca de l'Ebre. D'una manera especial, s'hi estudia la decadència de les villae i l'aparició d'unes noves formes de poblament d'ençà dels segles VI i VII. Així mateix, s'estudia l'impacte provocat per la conquesta àraboberber del segle VIII i el renaixement del món urbà als segles IX i X. Inclou treballs de Laurent Schneider, André Constant, Rémi Marichal i Ph. Sénac (sobre la ciutat de Ruscino, Castell-Rosselló, a la Catalunya del Nord, en època musulmana), de J.A. Faro, Josep M. Salrach (sobre el món rural i la ciutat a la Catalunya carolìngia), de Carme Alòs, Anna Camats, Marta Monjo i Eva Solanes (sobre Balaguer andalusí), de M. Paz de MIguel, de J. J. Bienes, de M-B. Mounier, de C. Laliena, J. Ortega i J.A. Benavente, de Pierre Guichard, de Sonia Gutiérrez i de Pierre Guichard, que en fa la conclusió.

Les aportacions de l'arqueologia a França

Isabelle CATTEDDU, Archéologie médiévale en France. Le premier Moyen Âge (Ve-XIe siècle), La Découverte, París, 2009, 178 pàgs.
Després de la publicació del volum dedicat a la baixa edat mitjana (2008), ara ha aparegut el volum en què s'estudien els primers segles medievals. Tal com s'assenyala al llibre: Des dels anys 90, l'arqueologia ha renovat els coneixements [sobre l'alta edat mitjana] gràcies a les excavacions preventives, que han permès d'estudiar paisatges i hàbitats en relació amb unes grans superfícies. Això ens permet de tenir una altra imatge d'aquesta primera edat mitjana. Allà on veiem uns camps abandonats, hi trobem un espai rural ple de dinamisme i amb una gran diversitat de llocs de poblament. En un context de fusió d'herències culturals i de noves aportacions, els cristianisme suscita una reestructuració de l'espai urbà i capgira així mateix les pràctiques funeràries. Veiem davant nostre, en aquests "anys foscos", unes cases de terra i de fusta, una agricultura dinàmica, l'explotació del bosc, una ramaderia diversificada, uns rius aprofitats i unes tècniques artesanals riques. Índex: 1. L'hàbitat d'una societat rural. 2. Uns paisatges i uns homes. 3. Recursos, tècniques i produccions. 4. Circulació i comunicació. 5. De la civitas antiga a la ciutat medieval. 6. Uns morts molt loquaços. Amb un apartat dedicat a les aportacions de l'arqueologia a la salut i al clima.

Els bàrbars i Roma

Jean-Jacques AILLAGON (ed.), Roma e i Barbari, Palazzo Grassi - Skira, Venècia - Milà, 2008, 694 pàgs.
Catàleg de l'exposició que se celebra al Palazzo Grassi venecià. Inclou sis grans apartats, molt ben il·lustrats, amb relació a cadascun dels quals hi ha nombrosos estudis. Introducció: Els bàrbars i Roma. I. Roma i els bàrbars. Identitat, representació, intercanvi i enfrontament (I-III segle d.C.), II. Crisi i transformació de l'Imperi. Cap a un Imperi cristià (251-376 d.C.), III. Les invasions i la fi de la frontera occidental. IV. La formació dels regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), V. Religions, societat i cultura als regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), VI. L'Europa carolíngia i els nous pobles (segles VIII-X d.C.). Podem destacar d'una manera especial els magnífics onze grans mapes que hi ha a les pàgines introductòries. Al final del volum hi trobem un elenc de les obres exposades. Podeu consultar: http://www.palazzograssi.it/roma/teaser_roma.htm

Llengua i pobles a Europa a l'alta edat mitjana

Michel BANNIARD (ed.), Langages et peuples d'Europe. Des identités romanes et germaniques (VIIe-XIe siècle), CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2002, 269 pàgs.
Com s'afirma a la contracoberta: Quin nom es va donar als canvis esdevinguts a l'agricultura a Catalunya vers l'any 1000? Quines mans van gravar les primeres runes al nord d'Europa? D'on provenien els noms que rebia el poble basc a la fi de l'antiguitat? Per què el fet d'escriure les paraules tal com hom les pronunciava va provocar una revolució mental a l'època carolíngia? Aquest llibre ens mostra la importància de la interdisciplinarietat, de la relació entre els historiadors i els lingüistes. Inclou un pròleg de M. Banniard i estudis de E. Andrieu, M. Banniard, Pierre Bonnassie (sobre les novetats lingüístiques i els canvis econòmico-socials a Catalunya als segles IX-XI), H. Débax (sobre la llengua dels juraments fets al Llenguadoc al segle XI), G. Hasenohr, D. W. Lacroix, J. J. Larrea (sobre la identitat basque a l'alta edat mitjana), C. Lauranson-Rosaz (sobre la identitat dels habitants d'Alvèrnia als primers segles medievals), M. Richter, L. Schosler, M. van Uytfanghe (sobre la situació als confins de la romanitat i del món germànic al segle VIII) i R. Wright.

Vers una arqueologia medieval europea

James GRAHAM-CAMPBELL amb Magdalena VALOR (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD, Aarhus University Press, Aarhus, 2007, 479 pàgs.
Contingut: 1. L'arqueologia medieval a l'inici del tercer mil·lenni. Recerca i ensenyament. 2. Pobles i entorns. 3. Establiments de població al món rural. 4. Ciutats. 5. La cultura de fer els habitatges. 6. Aliments. 7. Tecnologia, artesanat i indústria. 8. Cultura material i vida quotidiana. 9. Viatges i transport. 10. Comerç i intercanvis. 11. Fortificacions. 12. L'exposició del poder secular. 13. Religions. 14. Construccions religioses. 15. Vida, mort i memòria.
Com assenyalen els editors, aquesta obra intenta aclarir el desenvolupament de les diferents cultures i l'existència de les diverses característiques regionals. S'intenta contraposar un procés d'europeïtzació i d'un desenvolupament tecnològic comú, amb les diferències que hi havia d'una banda a l'altra del nostre continent, des d'Islàndia fins a Itàlia i des de Portugal fins a Finlàndia. Cal dir, amb tot, que ni Catalunya, ni Mallorca, ni Barcelona, ni Rosselló, ni Lleida... no s'esmenten cap vegada; només trobem un sol esment de València, amb relació als molins. Tot i algunes mencions d'Itàlia i del món andalusí, el pes de l'Europa septentrional hi és molt important.