Chris WICKHAM, The Inheritance of Rome. A History of Europe from 400 to 1000, Allen Lane - Penguin Books, Londres, 2009, 651 pàgs.
La idea que amb la decadència de l'imperi romà Europa va entrar en una llarga 'edat fosca' ja ha estat rebutjada per part de molts historiadors. Un món tan profundament marcat per Roma i on es desenvoluparen societats tan remarcables com els imperis bizantí, carolingi o otonià no és possible que no tingui un pes fonamental en la història europea. Un període on trobem pobles com els gots, els francs, els vàndals, els bizantins, els àrabs, els anglosaxons o els víkings, que s'expandeixen, es mouen o s'estableixen, ha d'ésser fonamental per conèixer el nostre present i a nosaltres mateixos.
Contingut: 1. Introducció. Primera part: L'imperi romà i seu enfonsament, 400-550: 2. El pes de l'Imperi. 3. Cultura i creença en el món cristià romà. 4. Crisi i continuïtat, 400-550. Segona part: L'occident post-romà, 550-750. 5. La Gàl·lia i la Germània merovíngies. 6. Els regnes de la Mediterrània occidental: Hispània i Itàlia. 7. Reis sense estats: Britània i Irlanda. 8. Actituds post-romanes: cultura, creença i etiquette política. 9. Riquesa, intercanvi i societat pagesa. 10. El poder del visual. Tercera part: Els imperis de l'Est, 550-1000. 11. La supervivència de Bizanci. 12. La cristal·lització del poder polític àrab. 13. La renaixença bizantina. 14. Del Bagdad abbàssida a la Còrdova omeia. 15. L'estat i l'economia: les xarxes d'intercanvi a l'est de la Mediterrània. Quarta part: L'Occident carolingi i post-carolingi, 750-1000. 16. El segle carolingi, 751-887. 17. Intel·lectuals i polítics. 18. Els estats successors del segle Xè. 19. L'Anglaterra 'carolíngia', 800-1000. 20. L'Europa exterior. 21. Aristòcrates entre el món carolingi i el món 'feudal'. 22. La pagesia 'engabiada' (caging), 800-1000. 23. Conclusió: tendències en la història europea, 400-1000.
