El món funerari de l'alta edat mitjana a la Península Ibèrica

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del mundo funerario en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2010, 437 pàgs, 309 figs.
Aquest llibre, una àmplia síntesi, necessària, sobre el món funerari a l'alta edat mitjana, està dividit en quatre grans capítols. I. Els precedents: el món funerari a l'època tardo-romana (segles III-IV). II. Cristianització i món funerari (segles V-VII). S'hi contraposa el tipus d'enterrament de tradició clàssica amb l'aparició dels cementiris cristians. III. La presència de ritus i de costums funeraris 'forasters' a Hispània (segles V-VI). S'hi estudia l'arribada de ritus forasters, portats per les poblacions bàrbares. Un dels apartats (pàgs. 157-268) és dedicat a la qüestió de les anomenades 'necròpolis visigodes'. Finalment, el capítol IV és dedicat a la continuïtat i a la transformació que hi hagué en el món funerari de la península ibèrica als segles VII-X. S'analitza l'influència 'bizantina', el sistema d'inhumació islàmic, el món funerari jueu, etc. Un apartat especialment interessant (pàg. 297-359) és dedicat a les tombes excavades a la roca, que són considerades com a un tipus d'enterrament de tradició tardo-antiga.

La Gàl·lia de l'any 481 fins a l'any 888. El pes de l'arqueologia i la cartografia

Geneviève Bührer-Thierry - Charles Mériaux, La France avant de la France, 481-888, Histoire de France, Belin, París, 2010, 688 pàgs.
Com s'assenyala al llibre, les recerques dels darrers anys, fonamentades en una nova lectura de les fonts escrites i en els progressos de l'arqueologia, han alliberat aquest període del nostre passat de la carcassa d'idees que havíem acceptat fins ara. Aquest llibre mostra que l'Antiguitat tardana es prolonga fins cap a l'any 600 i que les "grans invasions" i la "barbarització" de l'Occident europeu pertanyen al registre dels conceptes arbitraris. Al segle VIIè, començà l'edat mitjana i s'iniciaren uns canvis que continuaren fins cap al 1250 i que feren lliscar el centre de gravetat de l'espai europeu cap al nord-oest. En aquests segles cal situar l'època carolíngia. El record de l'imperi de Carlemany ha pesat molt en la història europea, malgrat tenir uns fonaments molt fràgils.
El volum, el primer d'una col·lecció, inclou una primera part dedicada als merovingis, una segona part als carolingis i un apartat final dedicat a servir de "taller" de l'historiador (sobre les fonts, les dones, les imatges, etc.). En el volum hi ha una aproximació a aquest període altmedieval des de les diferents disciplines: història dels esdeveniments i el poder, de les institucions, de l'economia, de la societat, de la cultura, de la religió, de la vida quotidiana, etc. Cal assenyalar especialment la importància que té en aquesta notable obra l'arqueologia i la cartografia. Hi ha nombrosos mapes, fets amb molta cura, molts dels quals són poc coneguts i permeten, a partir de l'estudi d'un exemple concret, entendre realitats molt més generals.

La ciutat: del món romà al temps medieval, segons les fonts escrites i arqueològiques

Gian Pietro BROGIOLO, Le origini della città medievale, SAP Società Archeologica, Màntua, 2011, 266 pàgs. Inclou 90 figures.
El dia 28 de juny, l'autor d'aquest llibre feia una conferència a la Universitat de Lleida, en el marc de l'International Medieval Meeting Lleida, sobre Transformazione della città antica e costruzione della nuova città altomedievale in Occidente: fonti scritte e archeologia; el dia 29, a Lleida mateix es feia la presentació del llibre que ara comentem.
Tal com s'esmenta a la contracoberta del volum, aquest llibre reflecteix l'evolució de la ciutat a l'Occident europeu, a partir de les dades arqueològiques, contrastades amb les fonts escrites, amb relació a un marc cronològic que s'estén des de la fi del segle III fins a l'edat carolíngia. S'hi estableixen els aspectes més importants de la disgregació de la ciutat antiga i de la progressiva construcció de la ciutat medieval. D'acord amb aquest esquema s'organitzen els cinc grans capítols del volum: I. Idees de ciutat.- II. La fi de la ciutat clàssica.- III. La construcció de la ciutat medieval.- IV. Economia i societat urbana.- V. Algunes línies per a una diagnosi global.

Trenta anys d'arqueologia medieval: uns resultats evidents, una nova visió del passat

Jean CHAPELOT (dir.), Trente ans d'archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir, Publications du CRAHM, Caen, 2010, 436 pàgs.
A l'introducció s'exposa la història de l'arqueologia medieval. A més es presenten els principals temes de treball i de reflexió dels arqueòlegs medievalistes francesos de l'inici del segle XXI: els paisatges, els establiments rurals, les ciutats, les esglésies i les inhumacions, els castells, les residències aristocràtiques, la construcció i les seves tècniques i els materials emprats, les mines i la metal·lúrgia, els espais conreats i domèstics, la ceràmica medieval i post-medieval, els espais fluvials, etc.
D'una manera especial, podem esmentar els treballs sobre el poblament de E. Peytremann, de F. Gentili, de L. Schneider o de P. Conte, L. Fau i F. Hautefeuille. També podem esmentar les recerques de A. Durand, A. Querrien et alii, de M.P. Ruas, de B. Clavel i J.H. Yvinec o de I. Rodet-Belarbi i V. Forest, sobre diversos aspectes en què hi ha una relació estreta entre la ciència i l'arqueologia medieval.

Un bona lliçó d’arqueologia medieval de Manuel Riu: el vilatge de Caulès

L’any 1975 (pocs mesos abans de la mort del dictador) estudiava història medieval a la Universitat de Barcelona i assistia a un curs sobre l’alta edat mitjana europea que el professor Manuel Riu impartia a l’edifici de la plaça de la Universitat. Encara recordo com si fos ara que un dia va portar les proves d’impremta d’un llibre que estava a punt de publicar-se. Tenia a les mans les pàgines impreses de la memòria de les excavacions del jaciment de Caulès, a la comarca de la Selva (a la regió de Girona). Recordo que dedicà tota l’hora a explicar les característiques d’aquest vilatge de Caulès, de la seva església, dels enterraments i les esteles que s’hi descobriren, de les diverses cases que s’arrengleraven a banda i banda d’un carrer que portava fins a un portal d’accés fortificat situat a l’extrem oposat al lloc on s’alçava l’església; també comentà el fet que aquest poblament altmedieval era ubicat en un indret encimbellat i, fins i tot, ens féu partíceps de diverses anècdotes esdevingudes al llarg de l’excavació en aquest turó ple de bardissa i d’arbres. Recordo que no vaig perdre cap detall d’aquella classe que va ésser per a mi la primera lliçó d’arqueologia medieval. En aquell moment vaig adonar-me de l’interès de fer ús de l’arqueologia amb la finalitat de conèixer més bé com es vivia durant l’edat mitjana i alhora de la possibilitat de descobrir al nostre voltant testimonis gairebé intactes de la vida medieval. Certament, aquella lliçó va representar un canvi en la meva vida: em va fer adonar de la importància que poden arribar a tenir les fonts arqueològiques si volem conèixer els segles foscos de l’alta edat mitjana.

El llibre era: Manuel RIU, Excavaciones en el poblado medieval de Caulers. Mun. Caldes de Malavella, prov. Gerona, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1975, 82 pàgs i 16 làmines. [la imatge correspon al plànol del conjunt del jaciment publicat a la pàg. 58]

En record del Dr. Manuel Riu i Riu (25/3/1929 - 2/1/2011).