Els bàrbars i Roma

Jean-Jacques AILLAGON (ed.), Roma e i Barbari, Palazzo Grassi - Skira, Venècia - Milà, 2008, 694 pàgs.
Catàleg de l'exposició que se celebra al Palazzo Grassi venecià. Inclou sis grans apartats, molt ben il·lustrats, amb relació a cadascun dels quals hi ha nombrosos estudis. Introducció: Els bàrbars i Roma. I. Roma i els bàrbars. Identitat, representació, intercanvi i enfrontament (I-III segle d.C.), II. Crisi i transformació de l'Imperi. Cap a un Imperi cristià (251-376 d.C.), III. Les invasions i la fi de la frontera occidental. IV. La formació dels regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), V. Religions, societat i cultura als regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), VI. L'Europa carolíngia i els nous pobles (segles VIII-X d.C.). Podem destacar d'una manera especial els magnífics onze grans mapes que hi ha a les pàgines introductòries. Al final del volum hi trobem un elenc de les obres exposades. Podeu consultar: http://www.palazzograssi.it/roma/teaser_roma.htm

Llengua i pobles a Europa a l'alta edat mitjana

Michel BANNIARD (ed.), Langages et peuples d'Europe. Des identités romanes et germaniques (VIIe-XIe siècle), CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2002, 269 pàgs.
Com s'afirma a la contracoberta: Quin nom es va donar als canvis esdevinguts a l'agricultura a Catalunya vers l'any 1000? Quines mans van gravar les primeres runes al nord d'Europa? D'on provenien els noms que rebia el poble basc a la fi de l'antiguitat? Per què el fet d'escriure les paraules tal com hom les pronunciava va provocar una revolució mental a l'època carolíngia? Aquest llibre ens mostra la importància de la interdisciplinarietat, de la relació entre els historiadors i els lingüistes. Inclou un pròleg de M. Banniard i estudis de E. Andrieu, M. Banniard, Pierre Bonnassie (sobre les novetats lingüístiques i els canvis econòmico-socials a Catalunya als segles IX-XI), H. Débax (sobre la llengua dels juraments fets al Llenguadoc al segle XI), G. Hasenohr, D. W. Lacroix, J. J. Larrea (sobre la identitat basque a l'alta edat mitjana), C. Lauranson-Rosaz (sobre la identitat dels habitants d'Alvèrnia als primers segles medievals), M. Richter, L. Schosler, M. van Uytfanghe (sobre la situació als confins de la romanitat i del món germànic al segle VIII) i R. Wright.

Vers una arqueologia medieval europea

James GRAHAM-CAMPBELL amb Magdalena VALOR (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD, Aarhus University Press, Aarhus, 2007, 479 pàgs.
Contingut: 1. L'arqueologia medieval a l'inici del tercer mil·lenni. Recerca i ensenyament. 2. Pobles i entorns. 3. Establiments de població al món rural. 4. Ciutats. 5. La cultura de fer els habitatges. 6. Aliments. 7. Tecnologia, artesanat i indústria. 8. Cultura material i vida quotidiana. 9. Viatges i transport. 10. Comerç i intercanvis. 11. Fortificacions. 12. L'exposició del poder secular. 13. Religions. 14. Construccions religioses. 15. Vida, mort i memòria.
Com assenyalen els editors, aquesta obra intenta aclarir el desenvolupament de les diferents cultures i l'existència de les diverses característiques regionals. S'intenta contraposar un procés d'europeïtzació i d'un desenvolupament tecnològic comú, amb les diferències que hi havia d'una banda a l'altra del nostre continent, des d'Islàndia fins a Itàlia i des de Portugal fins a Finlàndia. Cal dir, amb tot, que ni Catalunya, ni Mallorca, ni Barcelona, ni Rosselló, ni Lleida... no s'esmenten cap vegada; només trobem un sol esment de València, amb relació als molins. Tot i algunes mencions d'Itàlia i del món andalusí, el pes de l'Europa septentrional hi és molt important.