Trenta anys d'arqueologia medieval: uns resultats evidents, una nova visió del passat

Jean CHAPELOT (dir.), Trente ans d'archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir, Publications du CRAHM, Caen, 2010, 436 pàgs.
A l'introducció s'exposa la història de l'arqueologia medieval. A més es presenten els principals temes de treball i de reflexió dels arqueòlegs medievalistes francesos de l'inici del segle XXI: els paisatges, els establiments rurals, les ciutats, les esglésies i les inhumacions, els castells, les residències aristocràtiques, la construcció i les seves tècniques i els materials emprats, les mines i la metal·lúrgia, els espais conreats i domèstics, la ceràmica medieval i post-medieval, els espais fluvials, etc.
D'una manera especial, podem esmentar els treballs sobre el poblament de E. Peytremann, de F. Gentili, de L. Schneider o de P. Conte, L. Fau i F. Hautefeuille. També podem esmentar les recerques de A. Durand, A. Querrien et alii, de M.P. Ruas, de B. Clavel i J.H. Yvinec o de I. Rodet-Belarbi i V. Forest, sobre diversos aspectes en què hi ha una relació estreta entre la ciència i l'arqueologia medieval.

Un bona lliçó d’arqueologia medieval de Manuel Riu: el vilatge de Caulès

L’any 1975 (pocs mesos abans de la mort del dictador) estudiava història medieval a la Universitat de Barcelona i assistia a un curs sobre l’alta edat mitjana europea que el professor Manuel Riu impartia a l’edifici de la plaça de la Universitat. Encara recordo com si fos ara que un dia va portar les proves d’impremta d’un llibre que estava a punt de publicar-se. Tenia a les mans les pàgines impreses de la memòria de les excavacions del jaciment de Caulès, a la comarca de la Selva (a la regió de Girona). Recordo que dedicà tota l’hora a explicar les característiques d’aquest vilatge de Caulès, de la seva església, dels enterraments i les esteles que s’hi descobriren, de les diverses cases que s’arrengleraven a banda i banda d’un carrer que portava fins a un portal d’accés fortificat situat a l’extrem oposat al lloc on s’alçava l’església; també comentà el fet que aquest poblament altmedieval era ubicat en un indret encimbellat i, fins i tot, ens féu partíceps de diverses anècdotes esdevingudes al llarg de l’excavació en aquest turó ple de bardissa i d’arbres. Recordo que no vaig perdre cap detall d’aquella classe que va ésser per a mi la primera lliçó d’arqueologia medieval. En aquell moment vaig adonar-me de l’interès de fer ús de l’arqueologia amb la finalitat de conèixer més bé com es vivia durant l’edat mitjana i alhora de la possibilitat de descobrir al nostre voltant testimonis gairebé intactes de la vida medieval. Certament, aquella lliçó va representar un canvi en la meva vida: em va fer adonar de la importància que poden arribar a tenir les fonts arqueològiques si volem conèixer els segles foscos de l’alta edat mitjana.

El llibre era: Manuel RIU, Excavaciones en el poblado medieval de Caulers. Mun. Caldes de Malavella, prov. Gerona, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1975, 82 pàgs i 16 làmines. [la imatge correspon al plànol del conjunt del jaciment publicat a la pàg. 58]

En record del Dr. Manuel Riu i Riu (25/3/1929 - 2/1/2011).

La vall de l'Ebre a l'alta edat mitjana. Les aportacions dels documents, de les monedes i de l'arqueologia

Philippe SÉNAC (ed.), Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l'Èbre (VIIe-XIe siècles). Villa 3, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2010, 406 pàgs.
Després d'haver-se estudiat els hàbitats rurals (Villa 1) i la transició entre l'Antiguitat tardana i l'edat mitjana (Villa 2), la tercera aportació d'aquesta col·lecció, a cura també de Philippe Sénac, intenta mostrar l'aportació de l'arqueologia a l'estudi de les societats de la vall de l'Ebre des del final de l'època visigoda fins al temps dels regnes de taifes.
Taula de matèries: Ph. Sénac (problemàtica i orientacions de recerca), J. Justes i J. I. Royo (Jaca als primers segles medievals), M. Sancho (els Altimiris), J. Bolòs (canvis i continuïtats als Pirineus catalans al llarg de l'alta edat mitjana: l'aportació de l'arqueologia del paisatge a l'estudi dels "segles foscos"), C. Folch - J. Gibert - R. Martí (hàbitat i societats rurals a la Catalunya del segle VI al segle XI: toponímia, documentació i arqueologia), C. Laliena i J. M. Ortega (un hisn enmig d'altres, l'exemple d'Alcañiz el Viejo, a Terol), J. A. Gutiérrez (poders locals i cultura material a l'àrea astur-càntabra als segles VI i VII), J. Lorenzo (els Banu Qasi), P. Guichard (societat andalusina al Gharb i a la Marca Superior), A. J. Canto (història monetària a la Marca Superior), C. Doménech (islamització al Sarq al-Andalus a través dels registres de monedes), R. Solé - C. Alòs (arcs islàmics del palau taïfal de Balaguer), M.-B. Mounier (la Rioja als segles X i XI), J. Brufal (el districte musulmà de Lleida al segle XI), Y. Dejugnat (viatges d'homes de lletres de la Marca Superior), B. Sarr (Granada als segles VIII-XI) i P. Toubert (conclusions).

Els pobles o vilatges a l'alta edat mitjana

Juan Antonio QUIRÓS (ed.), The archaeology of early medieval villages in Europe, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, Bilbao, 2009, 469 pàgs.
Poc després de fer-se el congrés sobre l'arqueologia dels pobles de l'alta edat mitjana a Europa, se'n publiquen les actes. Es divideixen en tres grans blocs. Un primer és dedicat als vilatges de l'alta edat mitjana a Europa, amb estudis de M. Valenti, S. Pietrobono, H. Hamerow, E. Zadora-Rio i F. Iversen. Un segon bloc als pobles de l'estat espanyol, amb aportacions sobre Galícia, Astúries, Cantàbria, Lleó, Navarra, Castella i Madrid. També inclou recerques sobre Catalunya i Andorra de J. Roig, A. Fortó, A. Vidal, P. Martínez, V. Muñoz, M. Sancho, C. Folch, J. Gibert, Ramon Martí i N. Terrats. Un tercer conjunt de comunicacions se centra en els pobles d'aquest període al País Basc. Les conclusions són redactades per G. P. Brogiolo.

Fa més de 25 anys que s'estudien les necròpolis de l'alta edat mitjana a Catalunya

El dia 18 de novembre es va celebrar a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona una jornada dedicada a Arqueologia funerària al nord-est peninsular, segles VI-XII. Problemes de cronologia, coordinada per Núria Molist i Gisela Ripoll. Se celebraven els 40 anys del moment en què Albert del Castillo havia datat les tombes 'olerdolanes' (o excavades a la roca, antropomorfes) en època medieval i els 25 anys de la publicació del primer annex d'Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia dedicat a les necròpolis i sepultures medievals.
En aquesta jornada hi presentaren comunicacions: J.I. Padilla, J.M. Bosch, N. Nolasco, B. Agustí - J. Frigola - J. Llinàs - C. Montalban, X. Aquilué - P. Castanyer - M. Santos - J. Tremoleda, A. López Mullor - A. Caixal - J. Fierro, G. Garcia - A. Moro - F. Tuset, M. Farreny - A. Mauri - R. Navarro i J. Menchón. A més, també hi prengueren la paraula I. Ollich, J.R. González, A. Loriente, A. Forto, C. Folch, J. Roig, M. López, etc., en relació amb els diferents pòsters exposats. També hi intervingueren M. Mataró, F. Puig, M. Sancho, J. Salvadó i J. Bolòs, amb relació a diversos altres aspectes. Durant aquesta intensa reunió de treball es plantejaren nombrosos problemes metodològics i es van poder valorar els avenços que s'han esdevingut al llarg dels darrers decennis, des de l'any 1982, data en què es va publicar per la Universitat de Barcelona el volum Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, editat a cura de Manuel Riu.

Conèixer el poblament altmedieval a la península Ibèrica mitjançant mètodes arqueològics

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del hábitat rural en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2009, 184 pàgs.
El dia 1 de maig de 2007, en aquest mateix bloc, feia referència a l'edició del llibre de G. P. Brogiolo i d'A. Chavarria dedicat a estudiar les aportacions molt notables que hi ha hagut al llarg dels darrers anys en l'estudi de la societat medieval mitjançant mètodes arqueològics. Ara faig referència a un llibre amb unes característiques semblants, que centra, però, el seu interès només en la Península Ibèrica. Com assenyala l'autor: "En l'àmbit peninsular, l'arqueologia ja proporciona unes evidències fiables que permeten de donar un tomb a la visió que teníem del món rural tardoantic i altmedieval hispànic."
Índex: I. El final de les villae. II. Més enllà de les villae. Altres formes d'ocupació rural. III. Propostes interpretatives sobre l'hàbitat rural altomedieval: el debat sobre l'origen del vilar (aldea). IV. Més enllà de la madina: els husun, una forma majoritària d'ocupació rural a al-Andalus? Conclusió. El final del sistema de poblament d'època romana i la gestació de la xarxa de pobles altmedieval.

Un llibre fonamental sobre l'alta edat mitjana

Chris WICKHAM, The Inheritance of Rome. A History of Europe from 400 to 1000, Allen Lane - Penguin Books, Londres, 2009, 651 pàgs.
La idea que amb la decadència de l'imperi romà Europa va entrar en una llarga 'edat fosca' ja ha estat rebutjada per part de molts historiadors. Un món tan profundament marcat per Roma i on es desenvoluparen societats tan remarcables com els imperis bizantí, carolingi o otonià no és possible que no tingui un pes fonamental en la història europea. Un període on trobem pobles com els gots, els francs, els vàndals, els bizantins, els àrabs, els anglosaxons o els víkings, que s'expandeixen, es mouen o s'estableixen, ha d'ésser fonamental per conèixer el nostre present i a nosaltres mateixos.
Contingut: 1. Introducció. Primera part: L'imperi romà i seu enfonsament, 400-550: 2. El pes de l'Imperi. 3. Cultura i creença en el món cristià romà. 4. Crisi i continuïtat, 400-550. Segona part: L'occident post-romà, 550-750. 5. La Gàl·lia i la Germània merovíngies. 6. Els regnes de la Mediterrània occidental: Hispània i Itàlia. 7. Reis sense estats: Britània i Irlanda. 8. Actituds post-romanes: cultura, creença i etiquette política. 9. Riquesa, intercanvi i societat pagesa. 10. El poder del visual. Tercera part: Els imperis de l'Est, 550-1000. 11. La supervivència de Bizanci. 12. La cristal·lització del poder polític àrab. 13. La renaixença bizantina. 14. Del Bagdad abbàssida a la Còrdova omeia. 15. L'estat i l'economia: les xarxes d'intercanvi a l'est de la Mediterrània. Quarta part: L'Occident carolingi i post-carolingi, 750-1000. 16. El segle carolingi, 751-887. 17. Intel·lectuals i polítics. 18. Els estats successors del segle Xè. 19. L'Anglaterra 'carolíngia', 800-1000. 20. L'Europa exterior. 21. Aristòcrates entre el món carolingi i el món 'feudal'. 22. La pagesia 'engabiada' (caging), 800-1000. 23. Conclusió: tendències en la història europea, 400-1000.