Vers una arqueologia medieval europea

James GRAHAM-CAMPBELL amb Magdalena VALOR (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD, Aarhus University Press, Aarhus, 2007, 479 pàgs.
Contingut: 1. L'arqueologia medieval a l'inici del tercer mil·lenni. Recerca i ensenyament. 2. Pobles i entorns. 3. Establiments de població al món rural. 4. Ciutats. 5. La cultura de fer els habitatges. 6. Aliments. 7. Tecnologia, artesanat i indústria. 8. Cultura material i vida quotidiana. 9. Viatges i transport. 10. Comerç i intercanvis. 11. Fortificacions. 12. L'exposició del poder secular. 13. Religions. 14. Construccions religioses. 15. Vida, mort i memòria.
Com assenyalen els editors, aquesta obra intenta aclarir el desenvolupament de les diferents cultures i l'existència de les diverses característiques regionals. S'intenta contraposar un procés d'europeïtzació i d'un desenvolupament tecnològic comú, amb les diferències que hi havia d'una banda a l'altra del nostre continent, des d'Islàndia fins a Itàlia i des de Portugal fins a Finlàndia. Cal dir, amb tot, que ni Catalunya, ni Mallorca, ni Barcelona, ni Rosselló, ni Lleida... no s'esmenten cap vegada; només trobem un sol esment de València, amb relació als molins. Tot i algunes mencions d'Itàlia i del món andalusí, el pes de l'Europa septentrional hi és molt important.

Un atles dels víkings i de llur món

John HAYWOOD, The Penguin Historical Atlas of the Vikings, Penguin, Londres, 1995, 144 pàgs.
Atles format per sis parts: I. Els orígens dels víkings. II. Escandinàvia en el temps dels víkings. III. Les ràtzies dels víkings. IV. La saga de l'Atlàntic del Nord. V. Els víkings a l'est. VI. Les transformacions dels víkings. Inclou més de 60 mapes en color i unes 80 fotografies. Malgrat tractar-se d'una obra de divulgació, cal destacar el detall i la claredat dels seus mapes (com, per exemple, el de la pàg. 73, dedicat a Irlanda). Hi ha una aproximació a la vida quotidiana, a partir dels resultats de les excavacions arqueològiques (Vorbasse,Kaupang, Hedeby).

Els gots: abans i després de les invasions. L'aportació de l'arqueologia

Peter HEATHER, The Goths, Blackwell Publishers, Oxford, 1996 (1998), 358 pàgs.
Índex: 1.El problema gòtic. I part. A la recerca dels gots. 2. De la mar Bàtica a la mar Negra. 3. Els regnes del segle IV. II part. Gots, huns i romans. 4. La revolució dels huns. 5. Gots i romans: refer el món dels gots. 6. La transformació dels gots 376-484. III part. El regne dels gots. 7. El primer estat gòtic. 8. Ostrogots a Itàlia: regne i imperi. 9. La crisi del segle VI i després. 10. Símbols, mecanismes i continuïtats.
Uns quants webs relacionats amb aquest tema:
http://en.wikipedia.org/wiki/Goths
http://en.wikipedia.org/wiki/Wielbark_Culture
http://en.wikipedia.org/wiki/Chernyakhov_Culture
http://www.muzarp.poznan.pl/archweb/gazociag/title5.htm
http://www.hp.uab.edu/image_archive/ujg/ujgp.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_visigots_a_Catalunya
http://www.acs.ucalgary.ca/~vandersp/Courses/texts/jordgeti.html

Com es vivia i moria a l'alta edat mitjana a Anglaterra

Samantha GLASSWELL, The Earliest English. Living and Dying in Early Anglo-Saxon England, Tempus, Stroud, 2002, 160 pàgs.

Gràcies a un bon coneixement de les darreres recerques arqueològiques, l'autora ens presenta com eren els homes que van viure a l'alta edat mitjana a Anglaterra, quines joies duien i com es vestien, com eren les llars on vivien o bé a què dedicaven el temps lliure. Centra sobretot l'atenció en l'estudi dels enterraments, que ens aporten nombroses evidències sobre la vida quotidiana d'aquells homes, dones i nens dels primers segles medievals.

En relació a aquest tema també es poden consultar diversos webs:

Per exemple es pot anar a http://join.regia.org/newlife.htm, web d'una associació dedicada a la reconstrucció del passat medieval o bé o consultar directament la reconstrucció que fan del poble virtual de Wichamstow: http://www.regia.org/village.htm. En aquest vilatge virtual ens podem apropar a la casa del senyor (manor): http://www.regia.org/drengham.htm. També ens podem acostar als diferents oficis que s'hi feien, que són molt ben il·lustrats a:
terrissaire: http://www.regia.org/pottery.htm, fuster : http://www.regia.org/woodwork.htm
la construcció de les cases : http://www.regia.org/houses.htm
ferrer: http://www.regia.org/ironwork.htm, treball de la pell: http://www.regia.org/leatwork.htm
els teixits: http://www.regia.org/leatwork.htm, picapedrer: http://www.regia.org/stone.htm
flequer: http://www.regia.org/wulfwyn.htm, la pesca: http://www.regia.org/fishing.htm;

vidrier : http://www.regia.org/maccus.htm; treball del vidre : http://www.regia.org/glass.htm;

treball de l’os: http://www.regia.org/bonework.htm;

treball del bronze: http://www.regia.org/bronzework.htm.

I a altres aspectes com: àpats i dejunis : http://www.regia.org/feasting.htm

els preus de les coses: http://www.regia.org/bronzework.htm
els jocs : http://www.regia.org/games.htm; la música: http://www.regia.org/music.htm

En relació amb West Stow, un altre poble anglosaxó reconstruït vegeu:

http://www.stedmundsbury.gov.uk/sebc/play/wstow-buildings.cfmhttp://www.geocities.com/Athens/2471/weststow.html

http://www.geocities.com/Athens/2471/weststow.html.

Un enterrament reial del segle setè: el vaixell de Sutton Hoo

Angela Care Evans, The Sutton Hoo ship burial, British Museum Press, Londres, 1986 (edició revisada del 1994; reimpressió del 2000), 127 pàgs.

L'any 1939 es va descobrir, enterrat, un molt notable vaixell anglosaxó a Sutton Hoo, a Suffolk. Feia 30 m de llarg. Havia servit de sepultura reial i era enterrat sota un túmul circular. Les recerques posteriors han permès de datar aquesta troballa i d'altres fetes posteriorment entre els anys 625 i 630.

Per ampliar el coneixement també es poden consultar els webs: http://www.suttonhoo.org/,
http://en.wikipedia.org/wiki/Sutton_Hoo, http://commons.wikimedia.org/wiki/Sutton_Hoo,

http://www.archaeology.co.uk/ca/timeline/saxon/suttonhoo/suttonhoo.htm .

Les ciutats dels víkings

Helen CLARKE - Björn AMBROSIANI, Towns in the Viking Age, Leicester University Press, Londres, 1995 (primera edició: 1991), 210 pàgs.

Contingut: 1. Introducció. 2. Les ciutats de l'Europa del nord-oest després de la fi del segle VII. 3. Les ciutats de l'Europa del nord-oest als segles VIII i IX. 4. Les ciutats a la terra natal dels víkings. 5. Els víkings a Bretanya. 6. Ciutats a les terres eslaves i bàltiques. 7. Ciutats del nord, de l'est i de l'oest: estructura física i economia. 8. Qüestions actuals i treballs futurs.

Podem completar la lectura d'aquest llibre (que inclou nombroses il·lustracions, mapes i dibuixos) amb la visió del web: http://www.pbs.org/wgbh/nova/vikings/village.html on es reconstrueix una població víkinga.

Excavar una casa senyorial de l'any 1000

Michel COLARDELLE - Eric VERDEL, Chevaliers-paysans de l'an mil au Lac de Paladru, Éditions Errance, París, 1993, 120 pàgs.

Llibre ben il·lustrat sobre els resultats de l'excavació d'una casa senyorial de l'any 1000 i sobre els objectes que s'hi trobaren. Es poden consultar els webs: http://www.museelacdepaladru.com/fr/musee/an_mil.htm
i http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/charavines/fr/index.html