Aportacions de l'arqueologia al coneixement de la història de l'alta edat mitjana a l'Alta Normandia

Florence CARRÉ (dir.), L'Archéologie en Haute-Normandie. Bilan des connaissances. Le Haut Moyen âge, Publications des Universités de Rouen et du Havre, Mont-Saint-Aignan, 2011, 207 pàgs. Aquest acurat volum presenta un estat de la qüestió de les aportacions que ha fet l'arqueologia des dels anys vuitanta, amb relació als segles V-X, a l'Alta Normandia. Índex: 1. Introducció. 2. Cronologia. 3. L'ús dels textos. 4. El paisatge. 5. L'hàbitat (llocs centrals, poblacions secundàries, hàbitat rural, activitats menestrals, mobiliari). 6. El món funerari (dades quantitatives, dades qualitatives, organització de les necròpolis, antropologia, tipo-cronologia de les sepultures, mobiliari, relació amb la societat, etc.). 7. Llocs de culte (monestirs, edificis religiosos). 8. Llocs i expressions del poder. 9. Intercanvis (monedes, circulació de productes, intercanvis de poblacions). 10 Arqueologia experimental. 11. Estat de les recerques i perspectives de futur. Bibliografia.

Castells de l'alta edat mitjana al nord-oest de la Península ibèrica

J. A. QUIRÓS - J. M. TEJADO (eds.), Los castillos altomedievales en el Noroeste de la Península Ibérica, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, Bilbao, 2012, 320 p. Després dels estudis fets al nord d'Itàlia, a Occitània o a Catalunya sobre els castells i les fortificacions de l'alta edat mitjana, és molt important aquest volum quart dels Documentos de Arqueología medieval de la Universitat del País Basc sobre les fortificacions del nord-oest de la Península ibèrica. Tal com s'assenyala a la introducció del volum, es pretén fer conèixer els resultats d'algunes intervencions arqueològiques, proposar algunes síntesis territorials amb relació al sector septentrional de la Península ibèrica i fer una anàlisi dels procesos de fortificació a partir de la documentació medieval. Inclou catorze aportacions de diversos autors. 1. Visió general sobre els castells altomedievals en la zona estudiada. 2. Fortificacions a Galícia. 3. El Castro de Tintinolho, a Portugal. 3. El castell de Gauzón, Astúries. 5. Fortificacions altomedievals a Cantàbria. 6. Un segle d'excavacions als castells medievals del País Basc. 7. Els castells altomedievals a Navarra. 8. Castros a l'alt Iregua, la Rioja. 9. Un assentament fortificat a la província de Zamora. 10. Un castrum d'època visigoda a la província d'Àvila. 11. Un assentament a la província de Madrid. 12. El poder local a la Castella de l'Ebre, a l'alta edat mitjana. 13. Hàbitat fortificat i feudalisme al regne de Castella, als segles VIII-XIII. 14. Unes conclusions o una agenda per a futurs treballs.

Les necròpolis: els morts (i els vius) a l'alta edat mitjana a Catalunya

Núria MOLIST - Gisela RIPOLL (eds.), Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012, 494 pàgs. Publicació en dos volums de la reunió Arqueologia funerària al nord-est peninsular entre els segles VI i XII, que es va celebrar a Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història, el mes de novembre de l'any 2009. Aquesta publicació troba uns precedents en l'article del professor Albert del Castillo sobre les anomenades tombes olerdolanes i en el volum monogràfic editat a cura del Dr. Manuel Riu a l'inici de la dècada de 1980, en el qual la Montserrat Pagès i el que signa aquestes ratlles publicàrem un estat de la qüestió sobre el tema de les tombes excavades a la roca. Aquests dos volums inclouen treballs de G. Ripoll i N. Molist [Presentació; Arqueologia funerària a Catalunya], de J. I. Padilla (que ha mort sobtadament fa molt pocs dies) i K. Álvaro [Alberto del Castillo; necròpolis hispanes], de J. Bolòs [entre l'arqueologia i la història], de J. Casanovas i X. Maese [necròpolis dels jueus], de B. Agustí (i altres) [antropologia i paleopatologia], de Joan S. Mestres [datació per radiocarboni], de J. Menchon [comarques de Tarragona], de M. Moran (i altres) [Ilerda], de J. Pera i J. Guitart [Iesso], d'A. Camats [Morulls, Gerb], de J.-R. Gonzàlez (i altres) [la Sentiu de Sió], de N. Nolasco [Sant Martí de les Tombetes], de J. M. Bosch [el Roc d'Enclar], d'A. Fortó (i altres) [Andorra] , d'A. López Mullor [Berguedà i Bages], d'I. Ollich [l'Esquerda], de C. Subiranas [Santa Maria la Rodona de Vic], de J. Llinàs (i altres) [Girona], de B. Agustí i J. Llinàs [Pla de l'Horta i les Goges], de J. Tremoleda (i altres)[Empúries], de J. Frigola i D. Punseti [Canapost], de J. Roig i J. M. Coll [Barcino i Egara], de M. G. Garcia (i altres) [Ègara]], de M. López-Prat i E. Garcia-Guixé [Sant Quirze del Vallès], de A. López [Barcino], de M. Farreny (i altres) [Santa Margarida de Martorell] i de N. Molist i J. M. Bosch [Olèrdola].

Un manual d'arqueologia medieval i postmedieval

Juan Antonio QUIRÓS - Belén BENGOETXEA, Arqueología III: Arqueología medieval y posmedieval, UNED, Madrid, 2010, 648 pàgs. Fa uns anys em vaig interessar en saber quines síntesis hi havia als diversos països d’Europa amb relació a l’arqueologia medieval. L’existència d’una síntesi era una bona mostra de la importància dels treballs realitzats i de la maduresa que havia assolit aquesta disciplina encara força nova a l'Europa occidental. Hi havia, per exemple, algunes síntesis notables a Itàlia, a Alemanya, a Anglaterra, a Escòcia i a Catalunya (feta pel Dr. Manuel Riu). Darrerament, s’han publicat noves visions sintètiques a França i també, fins i tot, a nivell europeu, com ja he comentat en aquests blocs. Crec que és molt important l’esforç que es fa en convertir les dades molt concretes de les excavacions en una visió de síntesi que permeti assolir una panoràmica més global i que ens dóni uns resultats que facin possible conèixer millor la Història a partir dels treballs arqueològics realitzats. En aquest sentit, hem de celebrar la publicació d’aquesta síntesi sobre l’arqueologia medieval i postmedieval, feta per J. A. Quirós (època medieval) i B. Bengoetxea (època postmedieval). Aquest llibre vol ser un manual sobre l’arqueologia medieval europea, encara que hi té una importància preferent l’arqueologia medieval i postmedieval de la Península Ibèrica i, d’una manera especial, la del País Basc. D'altra banda, com assenyalen els autors, el volum resta repartit bàsicament en tres grans blocs: un de dedicat a l'alta edat mitjana, un altre a l'arqueologia feudal i islàmica i un de tercer a l'arqueologia de les societats modernes i contemporànies. Inclou nombrosos mapes, dibuixos i fotografies, molts dels quals a tot color. Conté els apartats següents: Introducció a l’arqueologia medieval.- De Roma a Europa. De l’arqueologia de l’Antiguitat tardana a l’alta edat mitjana.- Territori i societat durant l’Antiguitat tardana.- Arqueologia funerària i arqueologia de l’arquitectura medieval.- La construcció dels territoris i dels paisatges feudals.- Arqueologia de les societats feudals.- Arqueologia d’al-Andalus.- Arqueologia postmedieval.- Arqueologia industrial.

Transicions i canvis a l'alta edat mitjana a la Península ibèrica

James L. Boone, Lost Civilization. The contested islamic past in Spain and Portugal, Duckworth, Londres, 2009, 176 pàgs.
Continguts: 1. Debats. 2. El rerefons de l'Antiguitat Tardana. 3. La formació d'al-Andalus. 4. Col·lectivitats tribals o senyors feudals. 5. Islamització. 6. La transformació de l'any 929. L'autor, James Boone, professor d'antropologia de la Universitat de New Mexico, comenta, discuteix i opina sobre molts temes clau amb relació als canvis esdevinguts en la societat, l'economia, les institucions, la religió, la llengua i la cultura al llarg de l'alta edat mitjana a la Peninsula ibèrica. Problemes com la transició del món romà al visigot, el pas dels segles de govern dels gots a l'etapa de domini islàmic, el mateix procés d'islamització o bé el pes de les tribus i la importància de la feudalització a la Península són tractats en les pàgines d'aquest llibre que forma part de la col·lecció de Debats en temes d'arqueologia de l'editorial Duckworth, sota la direcció de Richard Hodges. Al llarg de les seves pàgines veiem discutides i contrastades les teories de nombrosos estudiosos d'aquest periode medieval, com Gisela Ripoll, Paul Reynolds, Sònia Gutiérrez Lloret, Pierre Guichard, Miquel Barceló, M. Acién Almansa, E. Manzano Moreno, P. Cressier, A. Bazzana, T.F. Glick, Hug Kennedy i fins i tot C. Wickham.

El món funerari de l'alta edat mitjana a la Península Ibèrica

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del mundo funerario en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2010, 437 pàgs, 309 figs.
Aquest llibre, una àmplia síntesi, necessària, sobre el món funerari a l'alta edat mitjana, està dividit en quatre grans capítols. I. Els precedents: el món funerari a l'època tardo-romana (segles III-IV). II. Cristianització i món funerari (segles V-VII). S'hi contraposa el tipus d'enterrament de tradició clàssica amb l'aparició dels cementiris cristians. III. La presència de ritus i de costums funeraris 'forasters' a Hispània (segles V-VI). S'hi estudia l'arribada de ritus forasters, portats per les poblacions bàrbares. Un dels apartats (pàgs. 157-268) és dedicat a la qüestió de les anomenades 'necròpolis visigodes'. Finalment, el capítol IV és dedicat a la continuïtat i a la transformació que hi hagué en el món funerari de la península ibèrica als segles VII-X. S'analitza l'influència 'bizantina', el sistema d'inhumació islàmic, el món funerari jueu, etc. Un apartat especialment interessant (pàg. 297-359) és dedicat a les tombes excavades a la roca, que són considerades com a un tipus d'enterrament de tradició tardo-antiga.

La Gàl·lia de l'any 481 fins a l'any 888. El pes de l'arqueologia i la cartografia

Geneviève Bührer-Thierry - Charles Mériaux, La France avant de la France, 481-888, Histoire de France, Belin, París, 2010, 688 pàgs.
Com s'assenyala al llibre, les recerques dels darrers anys, fonamentades en una nova lectura de les fonts escrites i en els progressos de l'arqueologia, han alliberat aquest període del nostre passat de la carcassa d'idees que havíem acceptat fins ara. Aquest llibre mostra que l'Antiguitat tardana es prolonga fins cap a l'any 600 i que les "grans invasions" i la "barbarització" de l'Occident europeu pertanyen al registre dels conceptes arbitraris. Al segle VIIè, començà l'edat mitjana i s'iniciaren uns canvis que continuaren fins cap al 1250 i que feren lliscar el centre de gravetat de l'espai europeu cap al nord-oest. En aquests segles cal situar l'època carolíngia. El record de l'imperi de Carlemany ha pesat molt en la història europea, malgrat tenir uns fonaments molt fràgils.
El volum, el primer d'una col·lecció, inclou una primera part dedicada als merovingis, una segona part als carolingis i un apartat final dedicat a servir de "taller" de l'historiador (sobre les fonts, les dones, les imatges, etc.). En el volum hi ha una aproximació a aquest període altmedieval des de les diferents disciplines: història dels esdeveniments i el poder, de les institucions, de l'economia, de la societat, de la cultura, de la religió, de la vida quotidiana, etc. Cal assenyalar especialment la importància que té en aquesta notable obra l'arqueologia i la cartografia. Hi ha nombrosos mapes, fets amb molta cura, molts dels quals són poc coneguts i permeten, a partir de l'estudi d'un exemple concret, entendre realitats molt més generals.