Els esclaus a l'alta edat mitjana: canvis i continuïtats

Didier BONDUE, De servus à sclavus. La fin de l'esclavage antique (371-918), PUPS, París, 2011, 525 pàgs. Com s'assenyala a la contracoberta d'aquest llibre, la qüestió de l'evolució de les condicions servils, des de la fi del Baix Imperi fins al segle X, ha motivat moltes controvèrsies al llarg dels darrers decennis. Aquest llibre, amb un examen aprofundit de les fonts, permet tornar a considerar uns canvis que es van desenvolupar en la societat de l'alta edat mitjana, al llarg de diversos segles. Aquest estudi s'inicia amb el decret de Valentinià I i es clou amb la primera menció del mot sclavus que trobem en un diploma de Conrad I. Inclou un prefaci de Michel Rouche. Índex: Primera part: Manteniment de l'ideal romà i aportacions noves (371-754). Capítol I: Permanències i evolucions de les condicions servils (segles IV-V). Capítol II: Del ius romanorum a les leges barbarorum: uns nous marcs jurídics. Capítol III: La influència de l'Església en les condicions servils. Capítol IV: La pràctica de la servitud: l'aportació de fórmules i de formularis merovingis i visigòtics. Segona part: Els temps carolingis: les bases de la transformació vers la servitud (754-918). Capítol I: El marc legislatiu civil i eclesial. Capítol II: La posició dels sotmesos a la servitud dins la societat carolíngia. Capítol III: La legislació formulària. Capítol IV: La marginalització de la servitud: un comerç de trànsit.

Aportacions de l'arqueologia al coneixement de la història de l'alta edat mitjana a l'Alta Normandia

Florence CARRÉ (dir.), L'Archéologie en Haute-Normandie. Bilan des connaissances. Le Haut Moyen âge, Publications des Universités de Rouen et du Havre, Mont-Saint-Aignan, 2011, 207 pàgs. Aquest acurat volum presenta un estat de la qüestió de les aportacions que ha fet l'arqueologia des dels anys vuitanta, amb relació als segles V-X, a l'Alta Normandia. Índex: 1. Introducció. 2. Cronologia. 3. L'ús dels textos. 4. El paisatge. 5. L'hàbitat (llocs centrals, poblacions secundàries, hàbitat rural, activitats menestrals, mobiliari). 6. El món funerari (dades quantitatives, dades qualitatives, organització de les necròpolis, antropologia, tipo-cronologia de les sepultures, mobiliari, relació amb la societat, etc.). 7. Llocs de culte (monestirs, edificis religiosos). 8. Llocs i expressions del poder. 9. Intercanvis (monedes, circulació de productes, intercanvis de poblacions). 10 Arqueologia experimental. 11. Estat de les recerques i perspectives de futur. Bibliografia.

Castells de l'alta edat mitjana al nord-oest de la Península ibèrica

J. A. QUIRÓS - J. M. TEJADO (eds.), Los castillos altomedievales en el Noroeste de la Península Ibérica, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, Bilbao, 2012, 320 p. Després dels estudis fets al nord d'Itàlia, a Occitània o a Catalunya sobre els castells i les fortificacions de l'alta edat mitjana, és molt important aquest volum quart dels Documentos de Arqueología medieval de la Universitat del País Basc sobre les fortificacions del nord-oest de la Península ibèrica. Tal com s'assenyala a la introducció del volum, es pretén fer conèixer els resultats d'algunes intervencions arqueològiques, proposar algunes síntesis territorials amb relació al sector septentrional de la Península ibèrica i fer una anàlisi dels procesos de fortificació a partir de la documentació medieval. Inclou catorze aportacions de diversos autors. 1. Visió general sobre els castells altomedievals en la zona estudiada. 2. Fortificacions a Galícia. 3. El Castro de Tintinolho, a Portugal. 3. El castell de Gauzón, Astúries. 5. Fortificacions altomedievals a Cantàbria. 6. Un segle d'excavacions als castells medievals del País Basc. 7. Els castells altomedievals a Navarra. 8. Castros a l'alt Iregua, la Rioja. 9. Un assentament fortificat a la província de Zamora. 10. Un castrum d'època visigoda a la província d'Àvila. 11. Un assentament a la província de Madrid. 12. El poder local a la Castella de l'Ebre, a l'alta edat mitjana. 13. Hàbitat fortificat i feudalisme al regne de Castella, als segles VIII-XIII. 14. Unes conclusions o una agenda per a futurs treballs.

Les necròpolis: els morts (i els vius) a l'alta edat mitjana a Catalunya

Núria MOLIST - Gisela RIPOLL (eds.), Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012, 494 pàgs. Publicació en dos volums de la reunió Arqueologia funerària al nord-est peninsular entre els segles VI i XII, que es va celebrar a Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història, el mes de novembre de l'any 2009. Aquesta publicació troba uns precedents en l'article del professor Albert del Castillo sobre les anomenades tombes olerdolanes i en el volum monogràfic editat a cura del Dr. Manuel Riu a l'inici de la dècada de 1980, en el qual la Montserrat Pagès i el que signa aquestes ratlles publicàrem un estat de la qüestió sobre el tema de les tombes excavades a la roca. Aquests dos volums inclouen treballs de G. Ripoll i N. Molist [Presentació; Arqueologia funerària a Catalunya], de J. I. Padilla (que ha mort sobtadament fa molt pocs dies) i K. Álvaro [Alberto del Castillo; necròpolis hispanes], de J. Bolòs [entre l'arqueologia i la història], de J. Casanovas i X. Maese [necròpolis dels jueus], de B. Agustí (i altres) [antropologia i paleopatologia], de Joan S. Mestres [datació per radiocarboni], de J. Menchon [comarques de Tarragona], de M. Moran (i altres) [Ilerda], de J. Pera i J. Guitart [Iesso], d'A. Camats [Morulls, Gerb], de J.-R. Gonzàlez (i altres) [la Sentiu de Sió], de N. Nolasco [Sant Martí de les Tombetes], de J. M. Bosch [el Roc d'Enclar], d'A. Fortó (i altres) [Andorra] , d'A. López Mullor [Berguedà i Bages], d'I. Ollich [l'Esquerda], de C. Subiranas [Santa Maria la Rodona de Vic], de J. Llinàs (i altres) [Girona], de B. Agustí i J. Llinàs [Pla de l'Horta i les Goges], de J. Tremoleda (i altres)[Empúries], de J. Frigola i D. Punseti [Canapost], de J. Roig i J. M. Coll [Barcino i Egara], de M. G. Garcia (i altres) [Ègara]], de M. López-Prat i E. Garcia-Guixé [Sant Quirze del Vallès], de A. López [Barcino], de M. Farreny (i altres) [Santa Margarida de Martorell] i de N. Molist i J. M. Bosch [Olèrdola].

Un manual d'arqueologia medieval i postmedieval

Juan Antonio QUIRÓS - Belén BENGOETXEA, Arqueología III: Arqueología medieval y posmedieval, UNED, Madrid, 2010, 648 pàgs. Fa uns anys em vaig interessar en saber quines síntesis hi havia als diversos països d’Europa amb relació a l’arqueologia medieval. L’existència d’una síntesi era una bona mostra de la importància dels treballs realitzats i de la maduresa que havia assolit aquesta disciplina encara força nova a l'Europa occidental. Hi havia, per exemple, algunes síntesis notables a Itàlia, a Alemanya, a Anglaterra, a Escòcia i a Catalunya (feta pel Dr. Manuel Riu). Darrerament, s’han publicat noves visions sintètiques a França i també, fins i tot, a nivell europeu, com ja he comentat en aquests blocs. Crec que és molt important l’esforç que es fa en convertir les dades molt concretes de les excavacions en una visió de síntesi que permeti assolir una panoràmica més global i que ens dóni uns resultats que facin possible conèixer millor la Història a partir dels treballs arqueològics realitzats. En aquest sentit, hem de celebrar la publicació d’aquesta síntesi sobre l’arqueologia medieval i postmedieval, feta per J. A. Quirós (època medieval) i B. Bengoetxea (època postmedieval). Aquest llibre vol ser un manual sobre l’arqueologia medieval europea, encara que hi té una importància preferent l’arqueologia medieval i postmedieval de la Península Ibèrica i, d’una manera especial, la del País Basc. D'altra banda, com assenyalen els autors, el volum resta repartit bàsicament en tres grans blocs: un de dedicat a l'alta edat mitjana, un altre a l'arqueologia feudal i islàmica i un de tercer a l'arqueologia de les societats modernes i contemporànies. Inclou nombrosos mapes, dibuixos i fotografies, molts dels quals a tot color. Conté els apartats següents: Introducció a l’arqueologia medieval.- De Roma a Europa. De l’arqueologia de l’Antiguitat tardana a l’alta edat mitjana.- Territori i societat durant l’Antiguitat tardana.- Arqueologia funerària i arqueologia de l’arquitectura medieval.- La construcció dels territoris i dels paisatges feudals.- Arqueologia de les societats feudals.- Arqueologia d’al-Andalus.- Arqueologia postmedieval.- Arqueologia industrial.

Transicions i canvis a l'alta edat mitjana a la Península ibèrica

James L. Boone, Lost Civilization. The contested islamic past in Spain and Portugal, Duckworth, Londres, 2009, 176 pàgs.
Continguts: 1. Debats. 2. El rerefons de l'Antiguitat Tardana. 3. La formació d'al-Andalus. 4. Col·lectivitats tribals o senyors feudals. 5. Islamització. 6. La transformació de l'any 929. L'autor, James Boone, professor d'antropologia de la Universitat de New Mexico, comenta, discuteix i opina sobre molts temes clau amb relació als canvis esdevinguts en la societat, l'economia, les institucions, la religió, la llengua i la cultura al llarg de l'alta edat mitjana a la Peninsula ibèrica. Problemes com la transició del món romà al visigot, el pas dels segles de govern dels gots a l'etapa de domini islàmic, el mateix procés d'islamització o bé el pes de les tribus i la importància de la feudalització a la Península són tractats en les pàgines d'aquest llibre que forma part de la col·lecció de Debats en temes d'arqueologia de l'editorial Duckworth, sota la direcció de Richard Hodges. Al llarg de les seves pàgines veiem discutides i contrastades les teories de nombrosos estudiosos d'aquest periode medieval, com Gisela Ripoll, Paul Reynolds, Sònia Gutiérrez Lloret, Pierre Guichard, Miquel Barceló, M. Acién Almansa, E. Manzano Moreno, P. Cressier, A. Bazzana, T.F. Glick, Hug Kennedy i fins i tot C. Wickham.

El món funerari de l'alta edat mitjana a la Península Ibèrica

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del mundo funerario en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2010, 437 pàgs, 309 figs.
Aquest llibre, una àmplia síntesi, necessària, sobre el món funerari a l'alta edat mitjana, està dividit en quatre grans capítols. I. Els precedents: el món funerari a l'època tardo-romana (segles III-IV). II. Cristianització i món funerari (segles V-VII). S'hi contraposa el tipus d'enterrament de tradició clàssica amb l'aparició dels cementiris cristians. III. La presència de ritus i de costums funeraris 'forasters' a Hispània (segles V-VI). S'hi estudia l'arribada de ritus forasters, portats per les poblacions bàrbares. Un dels apartats (pàgs. 157-268) és dedicat a la qüestió de les anomenades 'necròpolis visigodes'. Finalment, el capítol IV és dedicat a la continuïtat i a la transformació que hi hagué en el món funerari de la península ibèrica als segles VII-X. S'analitza l'influència 'bizantina', el sistema d'inhumació islàmic, el món funerari jueu, etc. Un apartat especialment interessant (pàg. 297-359) és dedicat a les tombes excavades a la roca, que són considerades com a un tipus d'enterrament de tradició tardo-antiga.

La Gàl·lia de l'any 481 fins a l'any 888. El pes de l'arqueologia i la cartografia

Geneviève Bührer-Thierry - Charles Mériaux, La France avant de la France, 481-888, Histoire de France, Belin, París, 2010, 688 pàgs.
Com s'assenyala al llibre, les recerques dels darrers anys, fonamentades en una nova lectura de les fonts escrites i en els progressos de l'arqueologia, han alliberat aquest període del nostre passat de la carcassa d'idees que havíem acceptat fins ara. Aquest llibre mostra que l'Antiguitat tardana es prolonga fins cap a l'any 600 i que les "grans invasions" i la "barbarització" de l'Occident europeu pertanyen al registre dels conceptes arbitraris. Al segle VIIè, començà l'edat mitjana i s'iniciaren uns canvis que continuaren fins cap al 1250 i que feren lliscar el centre de gravetat de l'espai europeu cap al nord-oest. En aquests segles cal situar l'època carolíngia. El record de l'imperi de Carlemany ha pesat molt en la història europea, malgrat tenir uns fonaments molt fràgils.
El volum, el primer d'una col·lecció, inclou una primera part dedicada als merovingis, una segona part als carolingis i un apartat final dedicat a servir de "taller" de l'historiador (sobre les fonts, les dones, les imatges, etc.). En el volum hi ha una aproximació a aquest període altmedieval des de les diferents disciplines: història dels esdeveniments i el poder, de les institucions, de l'economia, de la societat, de la cultura, de la religió, de la vida quotidiana, etc. Cal assenyalar especialment la importància que té en aquesta notable obra l'arqueologia i la cartografia. Hi ha nombrosos mapes, fets amb molta cura, molts dels quals són poc coneguts i permeten, a partir de l'estudi d'un exemple concret, entendre realitats molt més generals.

La ciutat: del món romà al temps medieval, segons les fonts escrites i arqueològiques

Gian Pietro BROGIOLO, Le origini della città medievale, SAP Società Archeologica, Màntua, 2011, 266 pàgs. Inclou 90 figures.
El dia 28 de juny, l'autor d'aquest llibre feia una conferència a la Universitat de Lleida, en el marc de l'International Medieval Meeting Lleida, sobre Transformazione della città antica e costruzione della nuova città altomedievale in Occidente: fonti scritte e archeologia; el dia 29, a Lleida mateix es feia la presentació del llibre que ara comentem.
Tal com s'esmenta a la contracoberta del volum, aquest llibre reflecteix l'evolució de la ciutat a l'Occident europeu, a partir de les dades arqueològiques, contrastades amb les fonts escrites, amb relació a un marc cronològic que s'estén des de la fi del segle III fins a l'edat carolíngia. S'hi estableixen els aspectes més importants de la disgregació de la ciutat antiga i de la progressiva construcció de la ciutat medieval. D'acord amb aquest esquema s'organitzen els cinc grans capítols del volum: I. Idees de ciutat.- II. La fi de la ciutat clàssica.- III. La construcció de la ciutat medieval.- IV. Economia i societat urbana.- V. Algunes línies per a una diagnosi global.

Trenta anys d'arqueologia medieval: uns resultats evidents, una nova visió del passat

Jean CHAPELOT (dir.), Trente ans d'archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir, Publications du CRAHM, Caen, 2010, 436 pàgs.
A l'introducció s'exposa la història de l'arqueologia medieval. A més es presenten els principals temes de treball i de reflexió dels arqueòlegs medievalistes francesos de l'inici del segle XXI: els paisatges, els establiments rurals, les ciutats, les esglésies i les inhumacions, els castells, les residències aristocràtiques, la construcció i les seves tècniques i els materials emprats, les mines i la metal·lúrgia, els espais conreats i domèstics, la ceràmica medieval i post-medieval, els espais fluvials, etc.
D'una manera especial, podem esmentar els treballs sobre el poblament de E. Peytremann, de F. Gentili, de L. Schneider o de P. Conte, L. Fau i F. Hautefeuille. També podem esmentar les recerques de A. Durand, A. Querrien et alii, de M.P. Ruas, de B. Clavel i J.H. Yvinec o de I. Rodet-Belarbi i V. Forest, sobre diversos aspectes en què hi ha una relació estreta entre la ciència i l'arqueologia medieval.

Un bona lliçó d’arqueologia medieval de Manuel Riu: el vilatge de Caulès

L’any 1975 (pocs mesos abans de la mort del dictador) estudiava història medieval a la Universitat de Barcelona i assistia a un curs sobre l’alta edat mitjana europea que el professor Manuel Riu impartia a l’edifici de la plaça de la Universitat. Encara recordo com si fos ara que un dia va portar les proves d’impremta d’un llibre que estava a punt de publicar-se. Tenia a les mans les pàgines impreses de la memòria de les excavacions del jaciment de Caulès, a la comarca de la Selva (a la regió de Girona). Recordo que dedicà tota l’hora a explicar les característiques d’aquest vilatge de Caulès, de la seva església, dels enterraments i les esteles que s’hi descobriren, de les diverses cases que s’arrengleraven a banda i banda d’un carrer que portava fins a un portal d’accés fortificat situat a l’extrem oposat al lloc on s’alçava l’església; també comentà el fet que aquest poblament altmedieval era ubicat en un indret encimbellat i, fins i tot, ens féu partíceps de diverses anècdotes esdevingudes al llarg de l’excavació en aquest turó ple de bardissa i d’arbres. Recordo que no vaig perdre cap detall d’aquella classe que va ésser per a mi la primera lliçó d’arqueologia medieval. En aquell moment vaig adonar-me de l’interès de fer ús de l’arqueologia amb la finalitat de conèixer més bé com es vivia durant l’edat mitjana i alhora de la possibilitat de descobrir al nostre voltant testimonis gairebé intactes de la vida medieval. Certament, aquella lliçó va representar un canvi en la meva vida: em va fer adonar de la importància que poden arribar a tenir les fonts arqueològiques si volem conèixer els segles foscos de l’alta edat mitjana.

El llibre era: Manuel RIU, Excavaciones en el poblado medieval de Caulers. Mun. Caldes de Malavella, prov. Gerona, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1975, 82 pàgs i 16 làmines. [la imatge correspon al plànol del conjunt del jaciment publicat a la pàg. 58]

En record del Dr. Manuel Riu i Riu (25/3/1929 - 2/1/2011).

La vall de l'Ebre a l'alta edat mitjana. Les aportacions dels documents, de les monedes i de l'arqueologia

Philippe SÉNAC (ed.), Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l'Èbre (VIIe-XIe siècles). Villa 3, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2010, 406 pàgs.
Després d'haver-se estudiat els hàbitats rurals (Villa 1) i la transició entre l'Antiguitat tardana i l'edat mitjana (Villa 2), la tercera aportació d'aquesta col·lecció, a cura també de Philippe Sénac, intenta mostrar l'aportació de l'arqueologia a l'estudi de les societats de la vall de l'Ebre des del final de l'època visigoda fins al temps dels regnes de taifes.
Taula de matèries: Ph. Sénac (problemàtica i orientacions de recerca), J. Justes i J. I. Royo (Jaca als primers segles medievals), M. Sancho (els Altimiris), J. Bolòs (canvis i continuïtats als Pirineus catalans al llarg de l'alta edat mitjana: l'aportació de l'arqueologia del paisatge a l'estudi dels "segles foscos"), C. Folch - J. Gibert - R. Martí (hàbitat i societats rurals a la Catalunya del segle VI al segle XI: toponímia, documentació i arqueologia), C. Laliena i J. M. Ortega (un hisn enmig d'altres, l'exemple d'Alcañiz el Viejo, a Terol), J. A. Gutiérrez (poders locals i cultura material a l'àrea astur-càntabra als segles VI i VII), J. Lorenzo (els Banu Qasi), P. Guichard (societat andalusina al Gharb i a la Marca Superior), A. J. Canto (història monetària a la Marca Superior), C. Doménech (islamització al Sarq al-Andalus a través dels registres de monedes), R. Solé - C. Alòs (arcs islàmics del palau taïfal de Balaguer), M.-B. Mounier (la Rioja als segles X i XI), J. Brufal (el districte musulmà de Lleida al segle XI), Y. Dejugnat (viatges d'homes de lletres de la Marca Superior), B. Sarr (Granada als segles VIII-XI) i P. Toubert (conclusions).

Els pobles o vilatges a l'alta edat mitjana

Juan Antonio QUIRÓS (ed.), The archaeology of early medieval villages in Europe, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, Bilbao, 2009, 469 pàgs.
Poc després de fer-se el congrés sobre l'arqueologia dels pobles de l'alta edat mitjana a Europa, se'n publiquen les actes. Es divideixen en tres grans blocs. Un primer és dedicat als vilatges de l'alta edat mitjana a Europa, amb estudis de M. Valenti, S. Pietrobono, H. Hamerow, E. Zadora-Rio i F. Iversen. Un segon bloc als pobles de l'estat espanyol, amb aportacions sobre Galícia, Astúries, Cantàbria, Lleó, Navarra, Castella i Madrid. També inclou recerques sobre Catalunya i Andorra de J. Roig, A. Fortó, A. Vidal, P. Martínez, V. Muñoz, M. Sancho, C. Folch, J. Gibert, Ramon Martí i N. Terrats. Un tercer conjunt de comunicacions se centra en els pobles d'aquest període al País Basc. Les conclusions són redactades per G. P. Brogiolo.

Fa més de 25 anys que s'estudien les necròpolis de l'alta edat mitjana a Catalunya

El dia 18 de novembre es va celebrar a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona una jornada dedicada a Arqueologia funerària al nord-est peninsular, segles VI-XII. Problemes de cronologia, coordinada per Núria Molist i Gisela Ripoll. Se celebraven els 40 anys del moment en què Albert del Castillo havia datat les tombes 'olerdolanes' (o excavades a la roca, antropomorfes) en època medieval i els 25 anys de la publicació del primer annex d'Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia dedicat a les necròpolis i sepultures medievals.
En aquesta jornada hi presentaren comunicacions: J.I. Padilla, J.M. Bosch, N. Nolasco, B. Agustí - J. Frigola - J. Llinàs - C. Montalban, X. Aquilué - P. Castanyer - M. Santos - J. Tremoleda, A. López Mullor - A. Caixal - J. Fierro, G. Garcia - A. Moro - F. Tuset, M. Farreny - A. Mauri - R. Navarro i J. Menchón. A més, també hi prengueren la paraula I. Ollich, J.R. González, A. Loriente, A. Forto, C. Folch, J. Roig, M. López, etc., en relació amb els diferents pòsters exposats. També hi intervingueren M. Mataró, F. Puig, M. Sancho, J. Salvadó i J. Bolòs, amb relació a diversos altres aspectes. Durant aquesta intensa reunió de treball es plantejaren nombrosos problemes metodològics i es van poder valorar els avenços que s'han esdevingut al llarg dels darrers decennis, des de l'any 1982, data en què es va publicar per la Universitat de Barcelona el volum Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, editat a cura de Manuel Riu.

Conèixer el poblament altmedieval a la península Ibèrica mitjançant mètodes arqueològics

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del hábitat rural en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2009, 184 pàgs.
El dia 1 de maig de 2007, en aquest mateix bloc, feia referència a l'edició del llibre de G. P. Brogiolo i d'A. Chavarria dedicat a estudiar les aportacions molt notables que hi ha hagut al llarg dels darrers anys en l'estudi de la societat medieval mitjançant mètodes arqueològics. Ara faig referència a un llibre amb unes característiques semblants, que centra, però, el seu interès només en la Península Ibèrica. Com assenyala l'autor: "En l'àmbit peninsular, l'arqueologia ja proporciona unes evidències fiables que permeten de donar un tomb a la visió que teníem del món rural tardoantic i altmedieval hispànic."
Índex: I. El final de les villae. II. Més enllà de les villae. Altres formes d'ocupació rural. III. Propostes interpretatives sobre l'hàbitat rural altomedieval: el debat sobre l'origen del vilar (aldea). IV. Més enllà de la madina: els husun, una forma majoritària d'ocupació rural a al-Andalus? Conclusió. El final del sistema de poblament d'època romana i la gestació de la xarxa de pobles altmedieval.

Un llibre fonamental sobre l'alta edat mitjana

Chris WICKHAM, The Inheritance of Rome. A History of Europe from 400 to 1000, Allen Lane - Penguin Books, Londres, 2009, 651 pàgs.
La idea que amb la decadència de l'imperi romà Europa va entrar en una llarga 'edat fosca' ja ha estat rebutjada per part de molts historiadors. Un món tan profundament marcat per Roma i on es desenvoluparen societats tan remarcables com els imperis bizantí, carolingi o otonià no és possible que no tingui un pes fonamental en la història europea. Un període on trobem pobles com els gots, els francs, els vàndals, els bizantins, els àrabs, els anglosaxons o els víkings, que s'expandeixen, es mouen o s'estableixen, ha d'ésser fonamental per conèixer el nostre present i a nosaltres mateixos.
Contingut: 1. Introducció. Primera part: L'imperi romà i seu enfonsament, 400-550: 2. El pes de l'Imperi. 3. Cultura i creença en el món cristià romà. 4. Crisi i continuïtat, 400-550. Segona part: L'occident post-romà, 550-750. 5. La Gàl·lia i la Germània merovíngies. 6. Els regnes de la Mediterrània occidental: Hispània i Itàlia. 7. Reis sense estats: Britània i Irlanda. 8. Actituds post-romanes: cultura, creença i etiquette política. 9. Riquesa, intercanvi i societat pagesa. 10. El poder del visual. Tercera part: Els imperis de l'Est, 550-1000. 11. La supervivència de Bizanci. 12. La cristal·lització del poder polític àrab. 13. La renaixença bizantina. 14. Del Bagdad abbàssida a la Còrdova omeia. 15. L'estat i l'economia: les xarxes d'intercanvi a l'est de la Mediterrània. Quarta part: L'Occident carolingi i post-carolingi, 750-1000. 16. El segle carolingi, 751-887. 17. Intel·lectuals i polítics. 18. Els estats successors del segle Xè. 19. L'Anglaterra 'carolíngia', 800-1000. 20. L'Europa exterior. 21. Aristòcrates entre el món carolingi i el món 'feudal'. 22. La pagesia 'engabiada' (caging), 800-1000. 23. Conclusió: tendències en la història europea, 400-1000.

La transició de l'alta edat mitjana a Catalunya, Aragó i el País Valencià

Philippe SÉNAC (ed.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'Al-Andalus (VIe-XIe siècle): la transition, Villa2, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2007, 326 pàgs.
Aquest volum publica les actes d'un col·loqui celebrat a Saragossa l'any 2006. La finalitat d'aquest congrés fou aportar informaciò amb relació a la transició de l'Antiguitat Tardana i l'edat mitjana pel que fa a la conca de l'Ebre. D'una manera especial, s'hi estudia la decadència de les villae i l'aparició d'unes noves formes de poblament d'ençà dels segles VI i VII. Així mateix, s'estudia l'impacte provocat per la conquesta àraboberber del segle VIII i el renaixement del món urbà als segles IX i X. Inclou treballs de Laurent Schneider, André Constant, Rémi Marichal i Ph. Sénac (sobre la ciutat de Ruscino, Castell-Rosselló, a la Catalunya del Nord, en època musulmana), de J.A. Faro, Josep M. Salrach (sobre el món rural i la ciutat a la Catalunya carolìngia), de Carme Alòs, Anna Camats, Marta Monjo i Eva Solanes (sobre Balaguer andalusí), de M. Paz de MIguel, de J. J. Bienes, de M-B. Mounier, de C. Laliena, J. Ortega i J.A. Benavente, de Pierre Guichard, de Sonia Gutiérrez i de Pierre Guichard, que en fa la conclusió.

Les aportacions de l'arqueologia a França

Isabelle CATTEDDU, Archéologie médiévale en France. Le premier Moyen Âge (Ve-XIe siècle), La Découverte, París, 2009, 178 pàgs.
Després de la publicació del volum dedicat a la baixa edat mitjana (2008), ara ha aparegut el volum en què s'estudien els primers segles medievals. Tal com s'assenyala al llibre: Des dels anys 90, l'arqueologia ha renovat els coneixements [sobre l'alta edat mitjana] gràcies a les excavacions preventives, que han permès d'estudiar paisatges i hàbitats en relació amb unes grans superfícies. Això ens permet de tenir una altra imatge d'aquesta primera edat mitjana. Allà on veiem uns camps abandonats, hi trobem un espai rural ple de dinamisme i amb una gran diversitat de llocs de poblament. En un context de fusió d'herències culturals i de noves aportacions, els cristianisme suscita una reestructuració de l'espai urbà i capgira així mateix les pràctiques funeràries. Veiem davant nostre, en aquests "anys foscos", unes cases de terra i de fusta, una agricultura dinàmica, l'explotació del bosc, una ramaderia diversificada, uns rius aprofitats i unes tècniques artesanals riques. Índex: 1. L'hàbitat d'una societat rural. 2. Uns paisatges i uns homes. 3. Recursos, tècniques i produccions. 4. Circulació i comunicació. 5. De la civitas antiga a la ciutat medieval. 6. Uns morts molt loquaços. Amb un apartat dedicat a les aportacions de l'arqueologia a la salut i al clima.

Els bàrbars i Roma

Jean-Jacques AILLAGON (ed.), Roma e i Barbari, Palazzo Grassi - Skira, Venècia - Milà, 2008, 694 pàgs.
Catàleg de l'exposició que se celebra al Palazzo Grassi venecià. Inclou sis grans apartats, molt ben il·lustrats, amb relació a cadascun dels quals hi ha nombrosos estudis. Introducció: Els bàrbars i Roma. I. Roma i els bàrbars. Identitat, representació, intercanvi i enfrontament (I-III segle d.C.), II. Crisi i transformació de l'Imperi. Cap a un Imperi cristià (251-376 d.C.), III. Les invasions i la fi de la frontera occidental. IV. La formació dels regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), V. Religions, societat i cultura als regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), VI. L'Europa carolíngia i els nous pobles (segles VIII-X d.C.). Podem destacar d'una manera especial els magnífics onze grans mapes que hi ha a les pàgines introductòries. Al final del volum hi trobem un elenc de les obres exposades. Podeu consultar: http://www.palazzograssi.it/roma/teaser_roma.htm

Llengua i pobles a Europa a l'alta edat mitjana

Michel BANNIARD (ed.), Langages et peuples d'Europe. Des identités romanes et germaniques (VIIe-XIe siècle), CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2002, 269 pàgs.
Com s'afirma a la contracoberta: Quin nom es va donar als canvis esdevinguts a l'agricultura a Catalunya vers l'any 1000? Quines mans van gravar les primeres runes al nord d'Europa? D'on provenien els noms que rebia el poble basc a la fi de l'antiguitat? Per què el fet d'escriure les paraules tal com hom les pronunciava va provocar una revolució mental a l'època carolíngia? Aquest llibre ens mostra la importància de la interdisciplinarietat, de la relació entre els historiadors i els lingüistes. Inclou un pròleg de M. Banniard i estudis de E. Andrieu, M. Banniard, Pierre Bonnassie (sobre les novetats lingüístiques i els canvis econòmico-socials a Catalunya als segles IX-XI), H. Débax (sobre la llengua dels juraments fets al Llenguadoc al segle XI), G. Hasenohr, D. W. Lacroix, J. J. Larrea (sobre la identitat basque a l'alta edat mitjana), C. Lauranson-Rosaz (sobre la identitat dels habitants d'Alvèrnia als primers segles medievals), M. Richter, L. Schosler, M. van Uytfanghe (sobre la situació als confins de la romanitat i del món germànic al segle VIII) i R. Wright.