Conèixer l'alta edat mitjana

El món funerari de l'alta edat mitjana a la Península Ibèrica

2011-12-14T05:59:00.000-08:00

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del mundo funerario en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2010, 437 pàgs, 309 figs.
Aquest llibre, una àmplia síntesi, necessària, sobre el món funerari a l'alta edat mitjana, està dividit en quatre grans capítols. I. Els precedents: el món funerari a l'època tardo-romana (segles III-IV). II. Cristianització i món funerari (segles V-VII). S'hi contraposa el tipus d'enterrament de tradició clàssica amb l'aparició dels cementiris cristians. III. La presència de ritus i de costums funeraris 'forasters' a Hispània (segles V-VI). S'hi estudia l'arribada de ritus forasters, portats per les poblacions bàrbares. Un dels apartats (pàgs. 157-268) és dedicat a la qüestió de les anomenades 'necròpolis visigodes'. Finalment, el capítol IV és dedicat a la continuïtat i a la transformació que hi hagué en el món funerari de la península ibèrica als segles VII-X. S'analitza l'influència 'bizantina', el sistema d'inhumació islàmic, el món funerari jueu, etc. Un apartat especialment interessant (pàg. 297-359) és dedicat a les tombes excavades a la roca, que són considerades com a un tipus d'enterrament de tradició tardo-antiga.

La Gàl·lia de l'any 481 fins a l'any 888. El pes de l'arqueologia i la cartografia

2011-09-28T07:02:00.000-07:00

Geneviève Bührer-Thierry - Charles Mériaux, La France avant de la France, 481-888, Histoire de France, Belin, París, 2010, 688 pàgs.
Com s'assenyala al llibre, les recerques dels darrers anys, fonamentades en una nova lectura de les fonts escrites i en els progressos de l'arqueologia, han alliberat aquest període del nostre passat de la carcassa d'idees que havíem acceptat fins ara. Aquest llibre mostra que l'Antiguitat tardana es prolonga fins cap a l'any 600 i que les "grans invasions" i la "barbarització" de l'Occident europeu pertanyen al registre dels conceptes arbitraris. Al segle VIIè, començà l'edat mitjana i s'iniciaren uns canvis que continuaren fins cap al 1250 i que feren lliscar el centre de gravetat de l'espai europeu cap al nord-oest. En aquests segles cal situar l'època carolíngia. El record de l'imperi de Carlemany ha pesat molt en la història europea, malgrat tenir uns fonaments molt fràgils.
El volum, el primer d'una col·lecció, inclou una primera part dedicada als merovingis, una segona part als carolingis i un apartat final dedicat a servir de "taller" de l'historiador (sobre les fonts, les dones, les imatges, etc.). En el volum hi ha una aproximació a aquest període altmedieval des de les diferents disciplines: història dels esdeveniments i el poder, de les institucions, de l'economia, de la societat, de la cultura, de la religió, de la vida quotidiana, etc. Cal assenyalar especialment la importància que té en aquesta notable obra l'arqueologia i la cartografia. Hi ha nombrosos mapes, fets amb molta cura, molts dels quals són poc coneguts i permeten, a partir de l'estudi d'un exemple concret, entendre realitats molt més generals.

La ciutat: del món romà al temps medieval, segons les fonts escrites i arqueològiques

2011-07-04T08:44:00.000-07:00

Gian Pietro BROGIOLO, Le origini della città medievale, SAP Società Archeologica, Màntua, 2011, 266 pàgs. Inclou 90 figures.
El dia 28 de juny, l'autor d'aquest llibre feia una conferència a la Universitat de Lleida, en el marc de l'International Medieval Meeting Lleida, sobre Transformazione della città antica e costruzione della nuova città altomedievale in Occidente: fonti scritte e archeologia; el dia 29, a Lleida mateix es feia la presentació del llibre que ara comentem.
Tal com s'esmenta a la contracoberta del volum, aquest llibre reflecteix l'evolució de la ciutat a l'Occident europeu, a partir de les dades arqueològiques, contrastades amb les fonts escrites, amb relació a un marc cronològic que s'estén des de la fi del segle III fins a l'edat carolíngia. S'hi estableixen els aspectes més importants de la disgregació de la ciutat antiga i de la progressiva construcció de la ciutat medieval. D'acord amb aquest esquema s'organitzen els cinc grans capítols del volum: I. Idees de ciutat.- II. La fi de la ciutat clàssica.- III. La construcció de la ciutat medieval.- IV. Economia i societat urbana.- V. Algunes línies per a una diagnosi global.

Trenta anys d'arqueologia medieval: uns resultats evidents, una nova visió del passat

2011-06-27T11:40:00.000-07:00

Jean CHAPELOT (dir.), Trente ans d'archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir, Publications du CRAHM, Caen, 2010, 436 pàgs.
A l'introducció s'exposa la història de l'arqueologia medieval. A més es presenten els principals temes de treball i de reflexió dels arqueòlegs medievalistes francesos de l'inici del segle XXI: els paisatges, els establiments rurals, les ciutats, les esglésies i les inhumacions, els castells, les residències aristocràtiques, la construcció i les seves tècniques i els materials emprats, les mines i la metal·lúrgia, els espais conreats i domèstics, la ceràmica medieval i post-medieval, els espais fluvials, etc.
D'una manera especial, podem esmentar els treballs sobre el poblament de E. Peytremann, de F. Gentili, de L. Schneider o de P. Conte, L. Fau i F. Hautefeuille. També podem esmentar les recerques de A. Durand, A. Querrien et alii, de M.P. Ruas, de B. Clavel i J.H. Yvinec o de I. Rodet-Belarbi i V. Forest, sobre diversos aspectes en què hi ha una relació estreta entre la ciència i l'arqueologia medieval.

Un bona lliçó d’arqueologia medieval de Manuel Riu: el vilatge de Caulès

2011-01-07T01:19:00.000-08:00

L’any 1975 (pocs mesos abans de la mort del dictador) estudiava història medieval a la Universitat de Barcelona i assistia a un curs sobre l’alta edat mitjana europea que el professor Manuel Riu impartia a l’edifici de la plaça de la Universitat. Encara recordo com si fos ara que un dia va portar les proves d’impremta d’un llibre que estava a punt de publicar-se. Tenia a les mans les pàgines impreses de la memòria de les excavacions del jaciment de Caulès, a la comarca de la Selva (a la regió de Girona). Recordo que dedicà tota l’hora a explicar les característiques d’aquest vilatge de Caulès, de la seva església, dels enterraments i les esteles que s’hi descobriren, de les diverses cases que s’arrengleraven a banda i banda d’un carrer que portava fins a un portal d’accés fortificat situat a l’extrem oposat al lloc on s’alçava l’església; també comentà el fet que aquest poblament altmedieval era ubicat en un indret encimbellat i, fins i tot, ens féu partíceps de diverses anècdotes esdevingudes al llarg de l’excavació en aquest turó ple de bardissa i d’arbres. Recordo que no vaig perdre cap detall d’aquella classe que va ésser per a mi la primera lliçó d’arqueologia medieval. En aquell moment vaig adonar-me de l’interès de fer ús de l’arqueologia amb la finalitat de conèixer més bé com es vivia durant l’edat mitjana i alhora de la possibilitat de descobrir al nostre voltant testimonis gairebé intactes de la vida medieval. Certament, aquella lliçó va representar un canvi en la meva vida: em va fer adonar de la importància que poden arribar a tenir les fonts arqueològiques si volem conèixer els segles foscos de l’alta edat mitjana.

El llibre era: Manuel RIU, Excavaciones en el poblado medieval de Caulers. Mun. Caldes de Malavella, prov. Gerona, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1975, 82 pàgs i 16 làmines. [la imatge correspon al plànol del conjunt del jaciment publicat a la pàg. 58]

En record del Dr. Manuel Riu i Riu (25/3/1929 - 2/1/2011).

La vall de l'Ebre a l'alta edat mitjana. Les aportacions dels documents, de les monedes i de l'arqueologia

2010-07-06T11:01:00.000-07:00

Philippe SÉNAC (ed.), Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l'Èbre (VIIe-XIe siècles). Villa 3, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2010, 406 pàgs.
Després d'haver-se estudiat els hàbitats rurals (Villa 1) i la transició entre l'Antiguitat tardana i l'edat mitjana (Villa 2), la tercera aportació d'aquesta col·lecció, a cura també de Philippe Sénac, intenta mostrar l'aportació de l'arqueologia a l'estudi de les societats de la vall de l'Ebre des del final de l'època visigoda fins al temps dels regnes de taifes.
Taula de matèries: Ph. Sénac (problemàtica i orientacions de recerca), J. Justes i J. I. Royo (Jaca als primers segles medievals), M. Sancho (els Altimiris), J. Bolòs (canvis i continuïtats als Pirineus catalans al llarg de l'alta edat mitjana: l'aportació de l'arqueologia del paisatge a l'estudi dels "segles foscos"), C. Folch - J. Gibert - R. Martí (hàbitat i societats rurals a la Catalunya del segle VI al segle XI: toponímia, documentació i arqueologia), C. Laliena i J. M. Ortega (un hisn enmig d'altres, l'exemple d'Alcañiz el Viejo, a Terol), J. A. Gutiérrez (poders locals i cultura material a l'àrea astur-càntabra als segles VI i VII), J. Lorenzo (els Banu Qasi), P. Guichard (societat andalusina al Gharb i a la Marca Superior), A. J. Canto (història monetària a la Marca Superior), C. Doménech (islamització al Sarq al-Andalus a través dels registres de monedes), R. Solé - C. Alòs (arcs islàmics del palau taïfal de Balaguer), M.-B. Mounier (la Rioja als segles X i XI), J. Brufal (el districte musulmà de Lleida al segle XI), Y. Dejugnat (viatges d'homes de lletres de la Marca Superior), B. Sarr (Granada als segles VIII-XI) i P. Toubert (conclusions).

Els pobles o vilatges a l'alta edat mitjana

2010-02-20T08:10:00.000-08:00

Juan Antonio QUIRÓS (ed.), The archaeology of early medieval villages in Europe, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, Bilbao, 2009, 469 pàgs.
Poc després de fer-se el congrés sobre l'arqueologia dels pobles de l'alta edat mitjana a Europa, se'n publiquen les actes. Es divideixen en tres grans blocs. Un primer és dedicat als vilatges de l'alta edat mitjana a Europa, amb estudis de M. Valenti, S. Pietrobono, H. Hamerow, E. Zadora-Rio i F. Iversen. Un segon bloc als pobles de l'estat espanyol, amb aportacions sobre Galícia, Astúries, Cantàbria, Lleó, Navarra, Castella i Madrid. També inclou recerques sobre Catalunya i Andorra de J. Roig, A. Fortó, A. Vidal, P. Martínez, V. Muñoz, M. Sancho, C. Folch, J. Gibert, Ramon Martí i N. Terrats. Un tercer conjunt de comunicacions se centra en els pobles d'aquest període al País Basc. Les conclusions són redactades per G. P. Brogiolo.

Fa més de 25 anys que s'estudien les necròpolis de l'alta edat mitjana a Catalunya

2009-11-20T11:40:00.000-08:00

El dia 18 de novembre es va celebrar a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona una jornada dedicada a Arqueologia funerària al nord-est peninsular, segles VI-XII. Problemes de cronologia, coordinada per Núria Molist i Gisela Ripoll. Se celebraven els 40 anys del moment en què Albert del Castillo havia datat les tombes 'olerdolanes' (o excavades a la roca, antropomorfes) en època medieval i els 25 anys de la publicació del primer annex d'Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia dedicat a les necròpolis i sepultures medievals.
En aquesta jornada hi presentaren comunicacions: J.I. Padilla, J.M. Bosch, N. Nolasco, B. Agustí - J. Frigola - J. Llinàs - C. Montalban, X. Aquilué - P. Castanyer - M. Santos - J. Tremoleda, A. López Mullor - A. Caixal - J. Fierro, G. Garcia - A. Moro - F. Tuset, M. Farreny - A. Mauri - R. Navarro i J. Menchón. A més, també hi prengueren la paraula I. Ollich, J.R. González, A. Loriente, A. Forto, C. Folch, J. Roig, M. López, etc., en relació amb els diferents pòsters exposats. També hi intervingueren M. Mataró, F. Puig, M. Sancho, J. Salvadó i J. Bolòs, amb relació a diversos altres aspectes. Durant aquesta intensa reunió de treball es plantejaren nombrosos problemes metodològics i es van poder valorar els avenços que s'han esdevingut al llarg dels darrers decennis, des de l'any 1982, data en què es va publicar per la Universitat de Barcelona el volum Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, editat a cura de Manuel Riu.

Conèixer el poblament altmedieval a la península Ibèrica mitjançant mètodes arqueològics

2009-10-21T11:12:00.000-07:00

Jorge LÓPEZ QUIROGA, Arqueología del hábitat rural en la Península Ibérica (siglos V-X), La Ergástula, Madrid, 2009, 184 pàgs.
El dia 1 de maig de 2007, en aquest mateix bloc, feia referència a l'edició del llibre de G. P. Brogiolo i d'A. Chavarria dedicat a estudiar les aportacions molt notables que hi ha hagut al llarg dels darrers anys en l'estudi de la societat medieval mitjançant mètodes arqueològics. Ara faig referència a un llibre amb unes característiques semblants, que centra, però, el seu interès només en la Península Ibèrica. Com assenyala l'autor: "En l'àmbit peninsular, l'arqueologia ja proporciona unes evidències fiables que permeten de donar un tomb a la visió que teníem del món rural tardoantic i altmedieval hispànic."
Índex: I. El final de les villae. II. Més enllà de les villae. Altres formes d'ocupació rural. III. Propostes interpretatives sobre l'hàbitat rural altomedieval: el debat sobre l'origen del vilar (aldea). IV. Més enllà de la madina: els husun, una forma majoritària d'ocupació rural a al-Andalus? Conclusió. El final del sistema de poblament d'època romana i la gestació de la xarxa de pobles altmedieval.

Un llibre fonamental sobre l'alta edat mitjana

2009-08-24T03:03:00.000-07:00

Chris WICKHAM, The Inheritance of Rome. A History of Europe from 400 to 1000, Allen Lane - Penguin Books, Londres, 2009, 651 pàgs.
La idea que amb la decadència de l'imperi romà Europa va entrar en una llarga 'edat fosca' ja ha estat rebutjada per part de molts historiadors. Un món tan profundament marcat per Roma i on es desenvoluparen societats tan remarcables com els imperis bizantí, carolingi o otonià no és possible que no tingui un pes fonamental en la història europea. Un període on trobem pobles com els gots, els francs, els vàndals, els bizantins, els àrabs, els anglosaxons o els víkings, que s'expandeixen, es mouen o s'estableixen, ha d'ésser fonamental per conèixer el nostre present i a nosaltres mateixos.
Contingut: 1. Introducció. Primera part: L'imperi romà i seu enfonsament, 400-550: 2. El pes de l'Imperi. 3. Cultura i creença en el món cristià romà. 4. Crisi i continuïtat, 400-550. Segona part: L'occident post-romà, 550-750. 5. La Gàl·lia i la Germània merovíngies. 6. Els regnes de la Mediterrània occidental: Hispània i Itàlia. 7. Reis sense estats: Britània i Irlanda. 8. Actituds post-romanes: cultura, creença i etiquette política. 9. Riquesa, intercanvi i societat pagesa. 10. El poder del visual. Tercera part: Els imperis de l'Est, 550-1000. 11. La supervivència de Bizanci. 12. La cristal·lització del poder polític àrab. 13. La renaixença bizantina. 14. Del Bagdad abbàssida a la Còrdova omeia. 15. L'estat i l'economia: les xarxes d'intercanvi a l'est de la Mediterrània. Quarta part: L'Occident carolingi i post-carolingi, 750-1000. 16. El segle carolingi, 751-887. 17. Intel·lectuals i polítics. 18. Els estats successors del segle Xè. 19. L'Anglaterra 'carolíngia', 800-1000. 20. L'Europa exterior. 21. Aristòcrates entre el món carolingi i el món 'feudal'. 22. La pagesia 'engabiada' (caging), 800-1000. 23. Conclusió: tendències en la història europea, 400-1000.

La transició de l'alta edat mitjana a Catalunya, Aragó i el País Valencià

2009-06-19T04:50:00.000-07:00

Philippe SÉNAC (ed.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'Al-Andalus (VIe-XIe siècle): la transition, Villa2, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2007, 326 pàgs.
Aquest volum publica les actes d'un col·loqui celebrat a Saragossa l'any 2006. La finalitat d'aquest congrés fou aportar informaciò amb relació a la transició de l'Antiguitat Tardana i l'edat mitjana pel que fa a la conca de l'Ebre. D'una manera especial, s'hi estudia la decadència de les villae i l'aparició d'unes noves formes de poblament d'ençà dels segles VI i VII. Així mateix, s'estudia l'impacte provocat per la conquesta àraboberber del segle VIII i el renaixement del món urbà als segles IX i X. Inclou treballs de Laurent Schneider, André Constant, Rémi Marichal i Ph. Sénac (sobre la ciutat de Ruscino, Castell-Rosselló, a la Catalunya del Nord, en època musulmana), de J.A. Faro, Josep M. Salrach (sobre el món rural i la ciutat a la Catalunya carolìngia), de Carme Alòs, Anna Camats, Marta Monjo i Eva Solanes (sobre Balaguer andalusí), de M. Paz de MIguel, de J. J. Bienes, de M-B. Mounier, de C. Laliena, J. Ortega i J.A. Benavente, de Pierre Guichard, de Sonia Gutiérrez i de Pierre Guichard, que en fa la conclusió.

Les aportacions de l'arqueologia a França

2009-02-12T01:36:00.000-08:00

Isabelle CATTEDDU, Archéologie médiévale en France. Le premier Moyen Âge (Ve-XIe siècle), La Découverte, París, 2009, 178 pàgs.
Després de la publicació del volum dedicat a la baixa edat mitjana (2008), ara ha aparegut el volum en què s'estudien els primers segles medievals. Tal com s'assenyala al llibre: Des dels anys 90, l'arqueologia ha renovat els coneixements [sobre l'alta edat mitjana] gràcies a les excavacions preventives, que han permès d'estudiar paisatges i hàbitats en relació amb unes grans superfícies. Això ens permet de tenir una altra imatge d'aquesta primera edat mitjana. Allà on veiem uns camps abandonats, hi trobem un espai rural ple de dinamisme i amb una gran diversitat de llocs de poblament. En un context de fusió d'herències culturals i de noves aportacions, els cristianisme suscita una reestructuració de l'espai urbà i capgira així mateix les pràctiques funeràries. Veiem davant nostre, en aquests "anys foscos", unes cases de terra i de fusta, una agricultura dinàmica, l'explotació del bosc, una ramaderia diversificada, uns rius aprofitats i unes tècniques artesanals riques. Índex: 1. L'hàbitat d'una societat rural. 2. Uns paisatges i uns homes. 3. Recursos, tècniques i produccions. 4. Circulació i comunicació. 5. De la civitas antiga a la ciutat medieval. 6. Uns morts molt loquaços. Amb un apartat dedicat a les aportacions de l'arqueologia a la salut i al clima.

Els bàrbars i Roma

2008-09-11T02:43:00.000-07:00

Jean-Jacques AILLAGON (ed.), Roma e i Barbari, Palazzo Grassi - Skira, Venècia - Milà, 2008, 694 pàgs.
Catàleg de l'exposició que se celebra al Palazzo Grassi venecià. Inclou sis grans apartats, molt ben il·lustrats, amb relació a cadascun dels quals hi ha nombrosos estudis. Introducció: Els bàrbars i Roma. I. Roma i els bàrbars. Identitat, representació, intercanvi i enfrontament (I-III segle d.C.), II. Crisi i transformació de l'Imperi. Cap a un Imperi cristià (251-376 d.C.), III. Les invasions i la fi de la frontera occidental. IV. La formació dels regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), V. Religions, societat i cultura als regnes romano-bàrbars (segles V-VIII d.C.), VI. L'Europa carolíngia i els nous pobles (segles VIII-X d.C.). Podem destacar d'una manera especial els magnífics onze grans mapes que hi ha a les pàgines introductòries. Al final del volum hi trobem un elenc de les obres exposades. Podeu consultar: http://www.palazzograssi.it/roma/teaser_roma.htm

Llengua i pobles a Europa a l'alta edat mitjana

2008-05-12T03:41:00.000-07:00

Michel BANNIARD (ed.), Langages et peuples d'Europe. Des identités romanes et germaniques (VIIe-XIe siècle), CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2002, 269 pàgs.
Com s'afirma a la contracoberta: Quin nom es va donar als canvis esdevinguts a l'agricultura a Catalunya vers l'any 1000? Quines mans van gravar les primeres runes al nord d'Europa? D'on provenien els noms que rebia el poble basc a la fi de l'antiguitat? Per què el fet d'escriure les paraules tal com hom les pronunciava va provocar una revolució mental a l'època carolíngia? Aquest llibre ens mostra la importància de la interdisciplinarietat, de la relació entre els historiadors i els lingüistes. Inclou un pròleg de M. Banniard i estudis de E. Andrieu, M. Banniard, Pierre Bonnassie (sobre les novetats lingüístiques i els canvis econòmico-socials a Catalunya als segles IX-XI), H. Débax (sobre la llengua dels juraments fets al Llenguadoc al segle XI), G. Hasenohr, D. W. Lacroix, J. J. Larrea (sobre la identitat basque a l'alta edat mitjana), C. Lauranson-Rosaz (sobre la identitat dels habitants d'Alvèrnia als primers segles medievals), M. Richter, L. Schosler, M. van Uytfanghe (sobre la situació als confins de la romanitat i del món germànic al segle VIII) i R. Wright.

Vers una arqueologia medieval europea

2008-03-04T02:28:00.000-08:00

James GRAHAM-CAMPBELL amb Magdalena VALOR (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD, Aarhus University Press, Aarhus, 2007, 479 pàgs.
Contingut: 1. L'arqueologia medieval a l'inici del tercer mil·lenni. Recerca i ensenyament. 2. Pobles i entorns. 3. Establiments de població al món rural. 4. Ciutats. 5. La cultura de fer els habitatges. 6. Aliments. 7. Tecnologia, artesanat i indústria. 8. Cultura material i vida quotidiana. 9. Viatges i transport. 10. Comerç i intercanvis. 11. Fortificacions. 12. L'exposició del poder secular. 13. Religions. 14. Construccions religioses. 15. Vida, mort i memòria.
Com assenyalen els editors, aquesta obra intenta aclarir el desenvolupament de les diferents cultures i l'existència de les diverses característiques regionals. S'intenta contraposar un procés d'europeïtzació i d'un desenvolupament tecnològic comú, amb les diferències que hi havia d'una banda a l'altra del nostre continent, des d'Islàndia fins a Itàlia i des de Portugal fins a Finlàndia. Cal dir, amb tot, que ni Catalunya, ni Mallorca, ni Barcelona, ni Rosselló, ni Lleida... no s'esmenten cap vegada; només trobem un sol esment de València, amb relació als molins. Tot i algunes mencions d'Itàlia i del món andalusí, el pes de l'Europa septentrional hi és molt important.

Un atles dels víkings i de llur món

2007-12-04T07:21:00.000-08:00

John HAYWOOD, The Penguin Historical Atlas of the Vikings, Penguin, Londres, 1995, 144 pàgs.
Atles format per sis parts: I. Els orígens dels víkings. II. Escandinàvia en el temps dels víkings. III. Les ràtzies dels víkings. IV. La saga de l'Atlàntic del Nord. V. Els víkings a l'est. VI. Les transformacions dels víkings. Inclou més de 60 mapes en color i unes 80 fotografies. Malgrat tractar-se d'una obra de divulgació, cal destacar el detall i la claredat dels seus mapes (com, per exemple, el de la pàg. 73, dedicat a Irlanda). Hi ha una aproximació a la vida quotidiana, a partir dels resultats de les excavacions arqueològiques (Vorbasse,Kaupang, Hedeby).

Els gots: abans i després de les invasions. L'aportació de l'arqueologia

2007-09-12T08:55:00.000-07:00

Peter HEATHER, The Goths, Blackwell Publishers, Oxford, 1996 (1998), 358 pàgs.
Índex: 1.El problema gòtic. I part. A la recerca dels gots. 2. De la mar Bàtica a la mar Negra. 3. Els regnes del segle IV. II part. Gots, huns i romans. 4. La revolució dels huns. 5. Gots i romans: refer el món dels gots. 6. La transformació dels gots 376-484. III part. El regne dels gots. 7. El primer estat gòtic. 8. Ostrogots a Itàlia: regne i imperi. 9. La crisi del segle VI i després. 10. Símbols, mecanismes i continuïtats.
Uns quants webs relacionats amb aquest tema:
http://en.wikipedia.org/wiki/Goths
http://en.wikipedia.org/wiki/Wielbark_Culture
http://en.wikipedia.org/wiki/Chernyakhov_Culture
http://www.muzarp.poznan.pl/archweb/gazociag/title5.htm
http://www.hp.uab.edu/image_archive/ujg/ujgp.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_visigots_a_Catalunya
http://www.acs.ucalgary.ca/~vandersp/Courses/texts/jordgeti.html

Com es vivia i moria a l'alta edat mitjana a Anglaterra

2007-07-22T08:36:00.000-07:00

Samantha GLASSWELL, The Earliest English. Living and Dying in Early Anglo-Saxon England, Tempus, Stroud, 2002, 160 pàgs.

Gràcies a un bon coneixement de les darreres recerques arqueològiques, l'autora ens presenta com eren els homes que van viure a l'alta edat mitjana a Anglaterra, quines joies duien i com es vestien, com eren les llars on vivien o bé a què dedicaven el temps lliure. Centra sobretot l'atenció en l'estudi dels enterraments, que ens aporten nombroses evidències sobre la vida quotidiana d'aquells homes, dones i nens dels primers segles medievals.

En relació a aquest tema també es poden consultar diversos webs:

Per exemple es pot anar a http://join.regia.org/newlife.htm, web d'una associació dedicada a la reconstrucció del passat medieval o bé o consultar directament la reconstrucció que fan del poble virtual de Wichamstow: http://www.regia.org/village.htm. En aquest vilatge virtual ens podem apropar a la casa del senyor (manor): http://www.regia.org/drengham.htm. També ens podem acostar als diferents oficis que s'hi feien, que són molt ben il·lustrats a:
terrissaire: http://www.regia.org/pottery.htm, fuster : http://www.regia.org/woodwork.htm
la construcció de les cases : http://www.regia.org/houses.htm
ferrer: http://www.regia.org/ironwork.htm, treball de la pell: http://www.regia.org/leatwork.htm
els teixits: http://www.regia.org/leatwork.htm, picapedrer: http://www.regia.org/stone.htm
flequer: http://www.regia.org/wulfwyn.htm, la pesca: http://www.regia.org/fishing.htm;

vidrier : http://www.regia.org/maccus.htm; treball del vidre : http://www.regia.org/glass.htm;

treball de l’os: http://www.regia.org/bonework.htm;

treball del bronze: http://www.regia.org/bronzework.htm.

I a altres aspectes com: àpats i dejunis : http://www.regia.org/feasting.htm

els preus de les coses: http://www.regia.org/bronzework.htm
els jocs : http://www.regia.org/games.htm; la música: http://www.regia.org/music.htm

En relació amb West Stow, un altre poble anglosaxó reconstruït vegeu:

http://www.stedmundsbury.gov.uk/sebc/play/wstow-buildings.cfmhttp://www.geocities.com/Athens/2471/weststow.html

http://www.geocities.com/Athens/2471/weststow.html.

Un enterrament reial del segle setè: el vaixell de Sutton Hoo

2007-07-04T11:09:00.000-07:00

Angela Care Evans, The Sutton Hoo ship burial, British Museum Press, Londres, 1986 (edició revisada del 1994; reimpressió del 2000), 127 pàgs.

L'any 1939 es va descobrir, enterrat, un molt notable vaixell anglosaxó a Sutton Hoo, a Suffolk. Feia 30 m de llarg. Havia servit de sepultura reial i era enterrat sota un túmul circular. Les recerques posteriors han permès de datar aquesta troballa i d'altres fetes posteriorment entre els anys 625 i 630.

Per ampliar el coneixement també es poden consultar els webs: http://www.suttonhoo.org/,
http://en.wikipedia.org/wiki/Sutton_Hoo, http://commons.wikimedia.org/wiki/Sutton_Hoo,

http://www.archaeology.co.uk/ca/timeline/saxon/suttonhoo/suttonhoo.htm .

Les ciutats dels víkings

2007-05-30T09:52:00.000-07:00

Helen CLARKE - Björn AMBROSIANI, Towns in the Viking Age, Leicester University Press, Londres, 1995 (primera edició: 1991), 210 pàgs.

Contingut: 1. Introducció. 2. Les ciutats de l'Europa del nord-oest després de la fi del segle VII. 3. Les ciutats de l'Europa del nord-oest als segles VIII i IX. 4. Les ciutats a la terra natal dels víkings. 5. Els víkings a Bretanya. 6. Ciutats a les terres eslaves i bàltiques. 7. Ciutats del nord, de l'est i de l'oest: estructura física i economia. 8. Qüestions actuals i treballs futurs.

Podem completar la lectura d'aquest llibre (que inclou nombroses il·lustracions, mapes i dibuixos) amb la visió del web: http://www.pbs.org/wgbh/nova/vikings/village.html on es reconstrueix una població víkinga.

Excavar una casa senyorial de l'any 1000

2007-05-29T11:25:00.000-07:00

Michel COLARDELLE - Eric VERDEL, Chevaliers-paysans de l'an mil au Lac de Paladru, Éditions Errance, París, 1993, 120 pàgs.

Llibre ben il·lustrat sobre els resultats de l'excavació d'una casa senyorial de l'any 1000 i sobre els objectes que s'hi trobaren. Es poden consultar els webs: http://www.museelacdepaladru.com/fr/musee/an_mil.htm
i http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/charavines/fr/index.html

Del món romà a l'alta edat mitjana: aportacions arqueològiques

2007-05-17T11:45:00.000-07:00

Neil CHRISTIE (ed.), Landscapes of Change. Rural Evolutions in Late Antiquity and the Early Middle Ages, Ashgate, Aldershot, 2004, 324 pàgs.
Inclou treballs de N. Christie (Paisatges de canvi a l'Antiguitat tardana i a l'alta edat mitjana: Temàtiques, orientacions i problemes), S. Scott, A. Chavarría Arnau (Interpretar la transformació de les villae de la romanitat tardana: el cas d'Hispània), P. Arthur (Del vicus al poble: paisatges italians, 400-1000 dC), A. Leone i D. Mattingly, G.D.R. Sanders, W. Bowden i R. Hodges, A. Poulter, P. Périn (L'origen del poble a la Gàl·lia a l'alta edat mitjana), K. Dark i H. Hamerow.

Comerç i troballes arqueològiques

2007-05-13T02:03:00.000-07:00

Tim PESTELL - Katharina ULMSCHNEIDER (eds.), Markets in Early Medieval Europe. Trading and 'Productive' Sites, 650-850, Windgather Press, Londres, 2003, 304 pàgs.

Aquest llibre mostra com les noves troballes fetes pels arqueòlegs i pels que disposen de detectors de metalls han transformat els coneixements que tenien de l'economia de l'alta edat mitjana. Fins fa poc temps, hom considerava que els grans emporia del litoral, com Dorestad o Hamwic, eren una peça clau en la distribució del comerç i en la vida econòmica dels francs i dels anglosaxons. La identificació recent de jaciments 'productius' i la detecció i anàlisi de les monedes trobades han mostrat com l'intercanvi econòmic i cultural també tenia importància en una munió de llocs situats en molts casos terra endins, lluny de la costa.

Estat, poder, societat, pobles i intercanvis a l'alta edat mitjana

2007-05-09T10:57:00.000-07:00

Chris WICKHAM, Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400-800, Oxford University Press, Oxford, 2005, 990 pàgs.

Contingut: I. Estats. Geografia i política. La forma de l'estat. II. Estructures de poder aristocràtic. Aristocràcies. Governar la terra. Colapse polític i construcció de l'estat al Nord d'Europa. III. Pagesies. Pagesos i societats locals: estudis de cas. Establiments de població rurals i societats de poble. La societat pagesa i els seus problemes. IV. Xarxes. Ciutats. Sistemes d'intercanvi. Conclusions generals. Bibliografia.

Reconstruir els pobles de l'alta edat mitjana

2007-05-08T07:12:00.000-07:00

Marco VALENTI, L'insediamento altomedievale nelle campagne toscane. Paesaggi, popolamento e villaggi tra VI e X secolo, All'Insegna del Giglio, Florència, 2004, 162 pàgs.

Índex: El vilatge de l'alta edat mitjana: invisibilitat social i labilitat arqueològica (per Riccardo Francovich). I. La problemàtica. II. El mètode de la recerca: entre la prospecció i l'excavació. III. L'estructura del poblament. IV. Urbanística i transformació del poblament. V. Establiments de població i gestió de la terra, des de l'edat llombarda fins a la carolíngia. VI. Conclusions.

Obra acompanyada de magnífiques reconstrucions dibuixades, com la de la coberta (Poggibonsi, espai dominical) o la figura 54 (Montarrenti de 650 al 750 i als segles IX i X.

Quan Europa era diversa

2007-05-06T03:41:00.000-07:00

Julia M. H. SMITH, Europe after Rome. A New Cultural History 500-1000, Oxford University Press, Oxford, 2005, 384 pàgs.

Aquest llibre ofereix una valoració de l'alta edat mitjana com a un període dinàmic i formatiu de la història d'Europa. S'hi assenyala d'una manera especial la gran varietat d'experiències i de percepcions que podem trobar en aquests segles de després de la fi del món romà. L'autora combina la història cultural, amb els estudis regionals i amb la història de gènere. Les diferències entre les diverses regions europees, la natura del poder i el llegat de Roma són alguns dels temes centrals, analitzats amb relació a tot Europa, des d'Escòcia i Escandinàvia, fins a Hongria i fins a la Península Ibèrica i Itàlia. Hom subratlla la importància de conèixer aquests segles per entendre els orígens del pluralisme i de la diversat europees.

Contingut: Introducció. Fonaments. 1. Parlar i escriure. 2. Viure i morir. Afinitats. 3. Amics i parents. 4. Homes i dones. Fonts. 5. Treball i senyoria. 6. Obtenir i donar. Ideologies. 7. Reialesa i cristiandat. 8, Roma i els pobles d'Europa. Epíleg.

Vilatges i poblament a l'Europa septentrional

2007-05-03T01:56:00.000-07:00

Helena HAMEROW, Early Medieval Settlements. The Archaeology of Rural Communities in North-West Europe 400-900, Oxford University Press, Oxford, 2002, 225 pàgs.

En un període en què les fonts escrites són molt escasses, l'arqueologia passa a tenir un paper fonamental a l'hora de comprendre els "petits móns" de les comunitats altmedievals. L'estudi de Hamerow, molt ben il·lustrat, ofereix una primera visió panoràmica i una síntesi del conjunt de coneixements, que creix molt ràpidament, que hom té sobre els establiments de població al nord-oest d'Europa. Índex: 1. Comunitats rurals a l'Europa de l'alta edat mitjana: aproximacions arqueològiques i estructures. 2. Cases i famílies. L'arqueologia dels edificis. 3. Estructura del poblament i espai social. 4. Terra i poder: els establiments de població en llur context territorial. 5. Les forces productives: les collites i la ramaderia. 6. Centres rurals, comerç i producció no agrícola. 7. Epíleg: trajectòries i moments decisius.

Les dones a l'alta edat mitjana

2007-05-02T02:18:00.000-07:00

Lisa M. Bitel, Women in Early Medieval Europe, 400-110o, Cambridge University Press, Cambridge, 2002, 326 pàgs.

Com diu l'autora, aquest llibre no és ben bé una història de les dones, sinó una història de l'alta edat mitjana feta a través dels ulls de les dones. La majoria dels llibres sobre les dones medievals centren l'atenció en temes com la família i el matrimoni, el treball femení, les reines o l'status de les dones. Aquest llibre combina allò que coneixem, fruit de l'àmplia historiografia que ja hi ha sobre les dones, amb una recerca original dins el context del corrent historiogràfic tradicional. L. Bitel hi utilitza els pocs documents fets per dones, juntament amb els testimonis arqueològics, artístics i els documnts escrits pels homes per poder parlar de les dones, de llurs experiències i idees i de les relacions que tenien amb els homes. Índex: 1. Gènere i paisatges. 2. Invasions, migracions i reines bàrbares. 3. La teoria i la pràctica de la religió. 4. Sobreviure amb els parents, el matrimoni i la maternitat. 5. L'arrencada: mobilitat i oportunitats econòmiques. 6. Conclusió: dones famoses d'abans i de després de l'any 1000.

Importància de l'arqueologia

2007-05-01T01:38:00.000-07:00

Gian Pietro BROGIOLO - Alexandra CHAVARRIA ARNAU, Aristocrazie e campagne nell'Occidente da Costantino a Carlo Magno, All'Insegna del Giglio, Florència, 2005, 190 pàgs.

Tal com assenyalen els autors, en aquest llibre s'intenta de posar en relació els canvis esdevinguts en la cultura material, registrats sobretot a partir de l'arqueologia, amb diversos factors concrets: a) la fi de la villa i de la villa society, b) la militarització del territori, c) el paper de l'Església. Tanmateix, també podem seguir altres vies en les nostres recerques, com, per exemple d) la capacitat que té el món rural de produir uns excedents destinats als central places o llocs centrals, e) els canvis físics del clima i del paisatge. En aquest volum, les transformacions esdevingudes al món rural són interpretades a la llum del debat historiogràfic obert sobre la fi de l'Imperi romà i el naixement dels regnes bàrbars a l'Occident europeu. Índex: 1. Introducció. 2. La propietat agrària tardoantiga. 3. Pobles i villae tardoantigues. 4. La fi de les villae. 5. Els castells. 6. Els establiments bàrbars al món rural. 7. Cap a un nou aspecte del món rural. 8. Esglésies, aristocràcia i establiments de població. 9. Conclusions: el món rural després de la fi de l'Imperi d'Occident. Bibliografia. Índex de noms i de llocs. Cronologia.

Una època cada vegada menys fosca

2007-05-01T01:18:00.000-07:00

El coneixement que tenim de l'alta edat mitjana fa que cada vegada sigui una època menys "fosca". Aquest fet és degut tant a un augment del nombre de recerques dutes a terme al llarg dels darrers anys, com a una diversificació de les fonts emprades.

Amb aquest bloc presentaré i comentaré bibliografia sobre els segles altmedievals, que s'estenen des de la fi del món romà fins a l'edat mitjana central. Aquesta informació és destinada als alumnes de l'assignatura Edat Mitjana I i a totes aquelles persones que estiguin interessades en conèixer l'alta edat mitjana, segles en què es crearen moltes de les bases del món actual (llengua, cultura, mentalitat col·lectiva, paisatge rural i urbà, institucions polítiques i adminitratives, religió, etc.).